Caòtica ciutat

Si la regidora de mobilitat de la teva ciutat diu que les obres de l'A.V.E. afectaran greument el trànsit de vehicles, vol dir que això serà un caos. Però quan et diuen directament i sense embuts que el caos és inevitable, ja no saps a quin sant encomanar-te. I és que als polítics els hi agrada l'eufemisme, la disfressa de la realitat utilitzant paraules de significat ambigu. Tots recordem el que va tardar Zapatero en reconèixer la greu situació que viu l'economia i els malabarismes que varen haver de fer els periodistes per a que pronunciés, a contracor, la temuda paraula "crisi"

Encara que el pitjor està per arribar, com sempre. Ja ho diu la llei de Paneque, subsidiària de la de Murphy: "Qualsevol situació, per dolenta que sigui, pot empitjorar" Quan comencin les classes ja podrem parlar clarament d'hecatombe, d'apocalipsi, de calamitat local. Espero que els nombrosos canvis de sentit de circulació, carrers tallats, carrils estrets que els autobusos sobrepassen (perquè es prefereixen tres carrils estrets a dos d'amples?) tinguin un efecte dissuasiu. Si no és així, les mares ho tindran francament difícil per a aparcar el 4 x 4 directament a l'aula (una de les frases més enginyoses que he senti mai) Paciència. Només seran quatre anys. O cinc O sis. Amb aquestes obres ja se sap. Sempre et trobes amb imprevistos que les retarden. Quan arribi el final del malson, no ens en sabrem avenir de poder circular pels carrers sense entrebancs, sense policies municipals que t'obliguin a fer una volta completa a la ciutat, abans d'arribar al teu destí.

Si sobrevivim, confio en que, amb totes les molèsties suportades, hi haurà molta més gent contrària a aquest tren, que no passa d'ésser pura façana. Pobre argument aquest de la modernitat per a justificar tanta despesa i una escletxa artificial i irreversible en el territori. Curiosament, aquesta és la infraestructura que ha provocat menys oposició a Catalunya, tot i travessar el país de sud a nord. Que jo sàpiga només s'ha muntat una plataforma, l'"A.V.E. pel litoral" que només qüestiona una petita part del recorregut, però no el tren en si. I mentre tant, el que agafa el ferrocarril que ara s'anomena "convencional" (la immensa majoria de gent) ha d'aguantar les tradicionals avaries a la catenària, vagons plens fins a dalt a l'estiu i les molèsties derivades de les obres del germà ràpid. No hi ha diners per a la xarxa ferroviària de sempre però si (i a cabassos) per aquest èmul de l'avió que a tothom emplena d'orgull. D'això se'n diu començar la casa per la finestra.