Canviar-se un mateix

Una vegada no fa molt, una amiga me va dir que volia mirar els seus defectes i polir-los, canviar per convertir-se en una persona millor (però aquí és important la paraula "polir", perquè no canviava els materials ni els fonaments, només algunes petites coses), i no sé si ho ha fet, perquè fa bastant que no la veig i tampoc la conec tant per decidir-ho. Però l'important és que aquesta persona té un gran interior i conserva les mateixes idees i la manera de veure les coses, o això crec.



Una altra vegada no fa tant, una altra amiga va decidir canviar completament. Si era una taula de plàstic ara seria una taula de fusta, o més aviat al contrari. I des de llavors només l'he vist un dia, una nit més ben dit. I se la veu riure més, més feliç.

El problema és que amb aquesta segona amiga mai he tingut converses profundes, i no sé com pensa respecte moltíssimes coses. I ara que ha canviat no sé si ha canviat la seua manera de pensar respecte a aquestes moltíssimes coses o no, l'únic que sé és el que he vist, i ha mi m'ha semblat remodelada completament. "Ha sortit el nen", va dir.



Una altra amiga, amb la que comparteixo absolutament tots els instants del dia, també canvia. I canvia constantment i depen de amb qui estigui. L'he vist en totes les situacions que s'ha trobat, sense excepció (ja us dic que estic sempre sempre amb ella), i sempre és diferent. I està una mica decebuda amb ella mateixa perquè aquest pont que ha passat al seu poble s'ha comportat d'una forma una mica freda o distant, i no sap perquè, però ha decidit pulir aquest defecte, també.





Tres amigues, tres noies que se canvien. I suposo que no són només elles, que és tothom. Com deia la Pura, a cada instant sóm coses diferents i, per tant, el què som canvia tant ràpid que no ho podem definir, ni saber. O alguna cosa així. En fi.




I si m'ho permeteu, el llibre que m'estic llegint, que considero que guarda més aviat gens relació amb això, el protagonista comença sent un TMF (Talòs Mitjanament Frustrat), que l'únic que vol és poder lligar amb noies. Fa un curs, aprèn a sargar, i acaba convertint-se en un MALL (Mestre en l'Art de Lligar). És capaç de lligar amb qualsevol noia, Paris Hilton inclosa. I això que no és guapo ni té bona planta.

A la pàgina 340, que és per on vaig ara, és el millor mestre seductor del món, i ja té el que volia. I és feliç.


I jo com a marialluisa també sóc feliç sent la versió femenina de TMF.


Així que la felicitat no depèn de ser TMF o MALL, perquè he trobat un exemple que ho demostra (sí, és una demostració empícira, permeteu-me-la).




Només us vull desitjar a tots que sigueu feliços, i us proposo recordar aquell "become" que estudiavem a la llista de verbs irregulars..

…become, became, become, si no m'equivoco.