càncer

Em sento agraïda pel teu comentari. Mira com son les coses avui mateix havia llegit algun dels teus relats, un d'ells aquest, en el que hi estic sensibilitzada i que m'agradaria si tens temps llegissis tu el meu que es diu:
Tinc coses a dir-te.
Per últim felicitar-te per la teva trajectòria literària i el premi Montseny, disfrute'l tant com puguis.

Merci pel teu comentari.
Pel que fa al comentari meu anterior al teu poema, tan magnífic, ara veig que em vaig equivocar perquè no vaig llegir la introducció.
Dir-te, només, que comprenc el sentiment de pèrdua, i te l'acompanyo.
Un petó!!!!

Jo també li dono voltes al tema. Acabo de passar per l'experiència de viure molt d'aprop la mort del pare i la veritat és que he provat d'escriure'n alguna cosa (de fet, fins i tot he penjat un relat aquí), però trobo que tu, amb poques paraules aconsegueixes dir molt, i a més a més inquietes una mica -en el bon sentit-. Em penso que expresses bé la ràbia i la barreja d'emocions que ens desperten aquestes situacions.
Ah, i per cert: jo també sóc mestre.

un poema on les paraules es projecten cap a l'interior del cos, punxegudes i doloroses. Títol contundent i tenebrós.
Feia temps que no et venia a veure Teresa, un plaer retrobar-te.
Tots els ànims del món i una mica més.

Uns petons
manel

... d'aquells que estimes és una de les proves més dures que la vida et posa a l'abast. El teu poema, però està escrit amb coratge i amor, dos ingredients bàsics per a tirar endavant i desitjar que tot plegat sigui només un mal somni.
Felicitats, i molt d'ànim
Una abraçada

i catàrtic, també.
Jo també he entrat al relat atreta pel títol perquè la meva parella fa poc n'ha superat un.
Per això, només dir-te, sigui quin sigui el teu cas, veig que destil·les rius de força i vitalitat per tot arreu. Així que molts d'ànims i força i endavant!!!!
Un petó i una gran abraçada!!!:)))))

esdevingui només record i que aquesta fiblada aguda deixi pas a un sentiment endolcit dins la memòria.

Força i ànims!
molts petons.

gypsy