CANALLA I FORMIGUES

Un relat de: jomagi
-Així, molt bé...

-Espera’t... aquestes més grosses separem-les...

-No!... Deixa, deixa que entrin al seu niu... On tens l’esperit de vi?

-Es diu alcohol !...

-Ets burro!... A casa en diuen esperit de vi !...

-De les petites que en faig?... Les trec del pot?...

-Espera’t... Deixa’m primer ruixar-ho tot amb esperit... També n’ompliré el niu de les grosses...

-Les deixo anar ja?...

-Sí...

-On tens els llumins... Va que cremi tot !...

-Osti com cremen !...

-Notes aquesta olor?... És l’àcid fòrmic que porten les formigues...

-Osti, és com una guerra!... Mira com es recargolen... Totes mortes i rostides!... Jo, jo!...

****

64 anys més tard, això mateix succeí (ara però, amb persones i nens en lloc de formigues) a Ucraïna...

****

Una gran diferencia; ara no és un innocent joc de canalla i formigues...
ARA ÉS UN JOC D’ADULTS CRIMINALS DE GUERRA !...


Comentaris

  • Trapelles !!![Ofensiu]
    Gardenia | 04-04-2022 | Valoració: 10

    En els petits pobles, els nenes tenien poues coses per fer, els seu jocs no sempre eren els mes adients.... TRAPELLES !! ja.ja.ja. Salut

  • No són canalles?[Ofensiu]
    Prou bé | 30-03-2022

    Tens raó!
    Amb total cordialitat