Camí a la felicitat (ARC a la ràdio - enveja)

Un relat de: Llorenç Garcia
Vaig tenir la sort o dissort de ser el segon de tres germans. Però la idea que ells poguessen ser més estimats que jo em turmentava. Així que vaig convertir-me en el nen més adorable de la llar.
Al col•legi no treia males notes. Però el fet que hi hagués estudiants més aplicats que jo m’enardia. Així que vaig coronar-me amb l’expedient acadèmic més llustrós de l’escola.
Quan eixia de festa, no és que em mancàs tarannà de seductor. Però que altres transpuassen més magnetisme que jo em corcava per dins. Així que el meu llit va acabar sent l’ardorós aixopluc que va hostatjar més fèmines de la ciutat.
Amb una ambició sense concessió a la moral, vaig reeixir amb un bon treball. Però el fet que certs companys guanyassen un sou més alt que el meu em cremava. Així que vaig escalar al lloc executiu més alt de l’empresa.

Ara posseïsc la casa més gran, visc al barri més exclusiu, tinc el cotxe més luxós, la dona més guapa i ocupe la posició laboral més prestigiosa. Però comprovar que hi ha gent humil més feliç que jo m’ha enfonsat en l’amargor més llangorosa. Així que he decidit abandonar aquesta mansió, aquest veïnatge, vendre aquest vehicle, desfer-me d’aquesta Barbie siliconada i d’aquest treball de merd...

I així he esdevingut la persona més feliç del món.

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    chusteriana | 19-03-2013 | Valoració: 7

    Molt bon ritme i molt bona narració (envejable! jeje..).
    M'ha semblat molt curiós que en aquest cas un final feliç no m'hagi causat l'impressió esperada. Però me n'alegro pel personatge!! O serà enveja?

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

107985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog