Califòrnia

No sé què diu el Roy Orbison de Califòrnia, però ara Califòrnia és la meva habitació. Perque no tinc res més per fer, i m'he deixat portar per l'emoció de la música. Porto tot el dia sol, i a fora hi ha la ciutat i el cel, però jo faig windsurfing a la meva habitació, amb les ones del llit. No és que faci massa vent, però en tenia ganes. No entenc l'anglès, Però sóc a Califòrnia, una Califòrnia molt senzilla, que a vegades és trista i a vegades alegre.
Califòrnia és plena d'ombres, doncs el sol ja se'n va, i tot agafa un aire nostàlgic, i la música es barreja amb l'aire i els somnis d'aquesta ciutat, Sabadell. Perque el fons real pertany a Sabadell, simplement em permeto a mi mateix somniar. No és que tingui ganes d'anar a Califòrnia, A més de que perque ja hi sóc, també perque somnio en coses més senzilles, encara que, a vegades, molt abstractes.
Sembla una part d'un hipotètic diari personal meu, això, no?
Si em pogués despullar i volar... però és que tampoc en tinc ganes. Perque la humanitat perd aquest tipus de potències en somni, doncs la realitat és cada vegada més crua. Però jo crec que no s'han de perdre les esperances, doncs el món, encara que cruel, també és i seguirà essent màgic. No em refereixo a l'esperança de volar, potser algú la té, però jo em decanto més per un símbol: un cor, una estrella, no ho sé, però utilitzant la imaginació. És clar que aquests somnis es poden realitzar, però cal esforç. Que ningú es senti obligat a esforçar-se, però si t'agrada, per què no ho has de fer?
Simplificant: és molt bo somniar quan estàs sol si realment creus en allò que somnies. Ens veiem a Califòrnia.