Cala Mora

Un relat de: allan lee


En una platja nua i somiosa,
en terra obscura, del nord enllà,
s’hi ajaça un home a qui jo volia,
allà a l’arena,
petxina i sal.

La seva pell és ben colrada
del vent i l’aire tramuntanat,
els seus cabells els d’una nimfa,
els ulls de boira,
les mans de gat.

Vam estar junts un jou de roca,
al sostre tèrbol d’un canyissar
navalla oberta a la Cala Mora,
remor d’escuma,
sentor de sal.

Ell no volia anar terra endintre,
jo no podia quedar-me a mar.
I vam confondre el temps en cendra
la llum en ombra
enemics i amats.

Un dia gris de perla tolida
a la riba amarga d’un altre call,
ens vam dir adéu, veu enterbolida;
ja no sóc més seva,
ell tot és del mar.

I les tardes tristes de la meva espurna
el recordo jove, com el vaig deixar,
a la Cala Mora d’arena i sutge
la seva veu fonda
el nostre amor bla.

Comentaris

  • No te'l havia llegit aquest poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 07-07-2013

    M'ha fet emocionar tant..
    Tot ell és del mar !!
    Em falten paraules per descriure les emocions que m'ha fet sentir. I va directe als meus preferits.

  • Quina preciositat de poema , Sílvia ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-10-2012

    És un dels teus poemes que més m'agrada . A més a més de la bellesa de les paraules i dels pensaments és tan musical que no em canso de llegir-lo i me'n penedeixo de no haver-ho fet fins avui..
    No el presentaras a cap concurs ? Estic segura que guanyaria.
    Se'n va solet als meus preferits.
    Una molt forta abraçada POETASSA !

  • Aix, el desamor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-09-2012

    Una història trista, el record llunyà d'un amor consumat i perdut. I tot, ben embolcallat amb sentor de mar, de sorra; del misteri de la vida. A Cala Mora.
    M'ha encantat, allan lee!
    Una abraçada més dolça que salada, maca!

    Mercè

  • Forma i fons [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-09-2012 | Valoració: 10

    Caram, és sorprenent el teu ventall literari, els diferents timbres que pots fer sonar. Aquest poema, de forma magistral i fons romàntic, sumen una meravella d'un poema del dinou portat i embolicat a ple segle vint. He gaudit, he patit, he llegit poesia majúscula. M'ha encantat Sílvia. Una forta abraçada, d'un que avui s'ha banyat a la platja de la Mora... de Badalona.

    Aleix

  • Poesia[Ofensiu]
    rautortor | 22-09-2012


    La poesia ha evolucionat molt, però segueix seduint la musicalitat que, si un vol i sap fer-ho –com és el teu cas–, pot atorgar-li. Un bell poema i no només per la brillantor formal, sinó també i sobretot per la forma com descriu els fets i els sentiments. Trist i alhora seré, amb un cert regust elegíac que el fa especialment apetible. Posseeix un aire noucentista que em recorda al Carner més intimista i bucòlic.

    Personalment, em quedo, a més a més del sabor agredolç de la història que conta, amb la contundència i la bellesa de les imatges amb què ens tens a tots cor-robats.

    No t'imagines com m’agradaria ésser capaç d’escriure poemes com aquest i de cantar-los, si no fos que ja tinc els dits i la veu una mica massa jubilats. Que consti, però, que en aquesta ocasió vaig treure el pols a la meva guitarra i ho vaig intentar.
    Aplaudiments.

    Admirador
    Raül

  • Mar i terra[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-09-2012 | Valoració: 10

    Dos mons diferents que separen els amants. Tanmateix en queda l'enyor, el record i la recança, que tu expresses magníficament en uns versos cantadors i tendres.
    Ja t'han comentat la cadència del teu poema i corroboro la opinió dels altres lectors. És música amb paraules d'amor i és amor que va perdent-se en els sons del temps passats en la Cala Mora.
    Com sempre, encertes amb el fons i en la forma.
    Salut!

  • Magnífic, Sílvia, MAGNÍFIC !!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-09-2012 | Valoració: 10


    Quina delícia de poema! Tot ell és remor de mar i amor.

    Què més et puc dir que no t’hagin dit ja!
    Si en sabés el cantaria sense cap més música que la dels seus versos, molt fluixet, només per a mi, però si tu m’ho permets, alguna vegada m’agradaria recitar-lo en algun dels recitals que fem amb el grup de rapsodes.
    Què me’n dius?

    Una gran i càlida abraçada
    Núria

  • bo perquè sí[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-09-2012

    Molt bon ritme, cadència, i els finals de cada estrofa, aquest poema demana música, a banda de la que ja porta per si mateix.

    En una platja nua in somiosa...

    que bonic!

    Molt bé allan!!*!!

    Una abraçada.

    Ferran

  • Per llegir en veu alta[Ofensiu]
    rnbonet | 20-09-2012

    És el que he fet, després de 'llegir mentalment' la primera estrofa.
    El ritme d'intensitat és extraordinari, reblat a més a més pels dos darrers versos de cada estrofa.
    'Xapó', xicona!

    I salut i rebolica!

  • Trovadoresc[Ofensiu]
    Carles Ferran | 19-09-2012

    Un poema rítmic, pràcticament una cançó, que té regust d’antics trobadors, amb sorprenents i impactants metàfores. Una cançó de comiat, de separació, de desamor, més d’enyor que de recança.
    Un altra faceta de la Sílvia com a escriptora, demostrant el seu potencial i capacitat de sorprendre’ns.
    No deixis mai d’escriure.

  • INMILLORABLE[Ofensiu]
    umpah | 19-09-2012

    Aquesta Gran poesia ja te l’havia llegit i rellegit.
    I ara em passa el mateix, que no paro de pujar i baixar
    per l’escala encantada de versos. Fas novament crack, de la paraula art i bellesa.
    Alhora que desconcertant és una Poesia perfecta i absoluta. És Poesia en la seva màxima expresió, pura i dura, inapel•lable en la seva construcció i hermosísima en la seva lectura.
    Ostres, és que em falten paraules d’admiració. …
    Jo em reafirmo en que la teva prosa és extraordinaria però la teva poesia és la perfecció.
    ‘les tardes tristes de la meva espurna’ ‘ confondre el temps en cendra’ … Emocionant !!

    -Gràcies Silvia pels ànims donats i comentaris tan i tan generosos de sempre-
    Felicitats per aquesta meravella que vas escriure (no recordo si n’haviem parlat).
    Una gran abraçada

  • Poemes[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-09-2012 | Valoració: 10


    com aquest son el motiu de que m’agradi cada dia mes la poesia.
    Una delícia.
    salutacions.
    Josep

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

593 Comentaris

204089 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com