cagat de por

Tinc molta por, em tremolen les cames si em descobreixen els soldats japonesos em tallaran el cap.
Per què he tingut que fugir?
Tan sols tenia que seguir amb el grup i deixar que passessin els dies i els mesos.
Però ja estava tip de que els companys em putegessin.
Quan caminàvem entre mig dels canyars i m’ha semblat que els japonesos de merda estaven distrets he començat a córrer per entre mig de les canyes.
Per què ho he fet? Ara estaria caminant amb la resta dels presoners qui sap a on i ja està.
Em busquen com gossos famèlics, tenen ganes de trobar-me i matar-me.
Tinc molta por.
Puc sentir els seus sorolls de lluny que s’apropen, entre els arbres. Què puc fer per què no em vegin?
Hi ha uns matolls, mi ficaré per dins, Senyor, ajuda’m
Ja està, ja són molt a la vora. Un d’ells s’ha fet un pet i els altre se li han rigut.
Ja estan aquí, encara no s’han adonat que estic just a sota d’ells, però pot ser ho fan veure i quan estiguin ben a prop meu se’m tiraran a sobre.
Ajuda’m, ajuda’m, Senyor, Senyor, Senyor, Déu, Déu, Déu, Déu, Déu, Déu,Déu...
Estan passant de llar, però no em mouré fins que sigui ben fosc, malgrat que estiguin molt lluny.