cagat de por (15)

Saps, Qi? Val més que em deixis en pau, au, ves a escampar la boira. Avui no estic prou animat per aguantar els teus salts i riures.
Que no ho veus que vull estar sol?
Estic trist, m’ha agafat per aquí, quan se’m passi ja et vindré a buscar i estarem junts altra vegada, però ara no vull veure a ningú.
Aquest matí he vist una dona que ullava el bosc de després de la clariana i de sobte s’ha posat contenta i ha arrencat a córrer cap allà. Ja he vist que, mig amagat, l’esperava un home.
Ho entens ara, Qi? A mi no hi ha cap dona que vingui contenta a trobar-me. Això és el que em passa.
Tot d’un plegat m’he adonat que estic amargat. Ja n’estic tip de ser com sóc.
A la caserna, poc abans de dormir, ens explicàvem com ho fèiem amb les xicotes, però jo només escoltava, ja que no tenia res a dir.
Quan a l’obrador ella entrava, per agafar o preguntar qualsevol cosa, el cor se m’inflava, sempre estava contenta i era l’única que no se’n fotia de mi.
Un dia, que ja era cap el tard i gairebé tothom havia plegat de la feina, no sé pas que havia de cercar al magatzem que també servia de vestidor a les noies, doncs allà hi vaig veure penjada la seva bata de treball. Com sabia que no em podia veure ningú, la vaig agafar i me la vaig posar a la cara per ensumar-la, sentir la seva olor, per acariciar-la amb les meves galtes i fer-li petons, com si aquella bata fos ella mateixa.
Ara deu esta estudiant a la universitat i ja haurà conegut altres nois, segur que ja deu tenir un xicot.
Mai ha sabut com l’he estimada.
En el període d’instrucció de reclutes, em vaig fer una palla pensant en ella. Me la vaig imaginar que la tenia ben a prop meu, em mirava als ulls, somrient amb el seu jersei blanc, em deia fluixet que m’estimava, que em trobava guapo. Només d’això ja en vaig tenir prou per ejacular.
Tu, Qi, tampoc has estat mai amb cap dona, oi que no? Som un parell de desgraciadets.
Ara deixe’m sol, si us plau,Qi, deixe’m sol.