Cada vegada més pobres

A hores d'ara tothom ja deu haver fet els comptes per saber amb total seguretat a quina edat es podrà jubilar. Les negociacions han estat llargues i dures però finalment govern, sindicats i empresaris s'han posat d'acord. Una encaixada de mans que permet als sindicats proclamar que el sistema de pensions està assegurat fins l'any 2040 i a Zapatero li estalvia el tràngol d'haver d'aprovar la llei (amb Convergència i Unió) gairebé a cop de decret. El mercadeig de darrera hora ha provocat la ridícula situació de necessitar trenta-vuit anys i mig (ja només faltava allò de “i un dia”) de cotització per jubilar-se als seixanta-cinc i no haver d'esperar-ne dos més per arribar a la fita més desitjada.

Els experts ens havien advertit amb molta antelació (i Brussel·les no va parar d'insistir) de que el sistema faria fallida a menys que es reformés de dalt a baix. Amb l'allargament de l'esperança de vida, la caixa forta de la Seguretat Social s'anava buidant a més velocitat de la que s'emplenava. Hi va haver uns anys en els quals fins i tot va arribar a tenir superàvit. Això va succeir a rel del boom de la construcció, que va propiciar l'entrada de molts immigrants en el mercat de treball. Desgraciadament quan la bombolla va esclatar tothom va quedar esquitxat i ens vàrem trobar una altra vegada amb la crua realitat: Si no hi havia una canvi dràstic i profund s'acabava l'estat del benestar.

I és clar, per a que entressin més diners a la caixa es podien fer vàries coses: o es pujava el percentatge de cotització que es descompta de la nòmina, la qual cosa significaria una retallada del sou immediata (mesura impopular per excel·lència)o es mantenien les mateixes condicions i es recomanava als treballadors que es fessin un pla de pensions pel seu compte (una solució que hagués encantat a bancs i caixes) o que s'allargués l'edat de jubilació alhora que s'augmentaven els anys per calcular la mitjana. I tot esperant Godot (la sortida de la crisi) em pregunto càndidament: Si abans de tot aquest enrenou hi havia una massa de diners determinada que feia funcionar l'economia a tot drap i ara no es poden pagar ni les pensions als jubilats, que se n'ha fet de tots aquests diners? S'han cremat o senzillament han canviat de mans? Doncs que investiguin de qui són aquestes mans i no ens facin pagar als de sempre.