Cada vegada més pobres

Un relat de: copernic

A hores d'ara tothom ja deu haver fet els comptes per saber amb total seguretat a quina edat es podrà jubilar. Les negociacions han estat llargues i dures però finalment govern, sindicats i empresaris s'han posat d'acord. Una encaixada de mans que permet als sindicats proclamar que el sistema de pensions està assegurat fins l'any 2040 i a Zapatero li estalvia el tràngol d'haver d'aprovar la llei (amb Convergència i Unió) gairebé a cop de decret. El mercadeig de darrera hora ha provocat la ridícula situació de necessitar trenta-vuit anys i mig (ja només faltava allò de “i un dia”) de cotització per jubilar-se als seixanta-cinc i no haver d'esperar-ne dos més per arribar a la fita més desitjada.

Els experts ens havien advertit amb molta antelació (i Brussel·les no va parar d'insistir) de que el sistema faria fallida a menys que es reformés de dalt a baix. Amb l'allargament de l'esperança de vida, la caixa forta de la Seguretat Social s'anava buidant a més velocitat de la que s'emplenava. Hi va haver uns anys en els quals fins i tot va arribar a tenir superàvit. Això va succeir a rel del boom de la construcció, que va propiciar l'entrada de molts immigrants en el mercat de treball. Desgraciadament quan la bombolla va esclatar tothom va quedar esquitxat i ens vàrem trobar una altra vegada amb la crua realitat: Si no hi havia una canvi dràstic i profund s'acabava l'estat del benestar.

I és clar, per a que entressin més diners a la caixa es podien fer vàries coses: o es pujava el percentatge de cotització que es descompta de la nòmina, la qual cosa significaria una retallada del sou immediata (mesura impopular per excel·lència)o es mantenien les mateixes condicions i es recomanava als treballadors que es fessin un pla de pensions pel seu compte (una solució que hagués encantat a bancs i caixes) o que s'allargués l'edat de jubilació alhora que s'augmentaven els anys per calcular la mitjana. I tot esperant Godot (la sortida de la crisi) em pregunto càndidament: Si abans de tot aquest enrenou hi havia una massa de diners determinada que feia funcionar l'economia a tot drap i ara no es poden pagar ni les pensions als jubilats, que se n'ha fet de tots aquests diners? S'han cremat o senzillament han canviat de mans? Doncs que investiguin de qui són aquestes mans i no ens facin pagar als de sempre.

Comentaris

  • No crec anar massa errada[Ofensiu]

    si dic que una part considerable se n'han anat amb especulacions i en inversions fallides (d'això no se'n parla, te enteres casualment escoltat tertúlies d'economia emeses a deshores). Com sí no, s'ha pogut fondre tant de diner. A més, quan el govern central exposa els comptes deficitaris, no comptabilitza els anys en que hi ha hagut superàvit.

    En fi, Deu (o el Diable) ens agafi confessats.

  • Resem![Ofensiu]
    T. Cargol | 04-02-2011

    El mon a l'inrevès: els pobres han causat la crisi, donar dinersd als rics ens farà sortird e la crisi,...i ara el conseller de Salut diu que les mútues salven a la seguretat social!! Increïble!, jo creia que vivien de la seguretat social a qui transpassaven els costos mentre cobraven per tonteries.
    No hem de pagar més impostos però si més mútues? No és això una mena d'impost? Es veu que ens fan més bona cara quan anem a la consulta,...
    A més a més escanyen als metges,...són un càncer,...compto els dies per tornar a votar i fotre fora aquest fantasmes, especialment a aquest empresari del sector privat sanitari que dirigeix els serveis sanitaris públics (la guineu i les gallines). Resem! si en sabem!

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...