Cabreta coixa

Un relat de: aleshores
Cabreta coixa

L'origen del mite de la Cabreta coixa es remunta al temps del Templers. Una cabreta coixa va ser trobada al castell Miravet desprès del setge als darrers Templers que s'hi van haver refugiat. I era ben estrany perquè els darrers membres de l'orde que resistien a dins ja no tenien provisions i se l'haurien d'haver menjat.

Desprès d'uns dies sense moviment dins del castell els assetjadors van sentir-la belar i van sospitar que alguna cosa havia passat als resistents. Aleshores al bell mig d'una nit sense lluna van enviar uns quants soldats amb escales, silenciosos, a veure que podien esbrinar del que hi havia dins. Al cap d'una curta estona, de forma inversemblant, van sortir vius i van poder obrir per primer cop la porta del castell desprès de molt temps i per allà es va escapar la cabreta, la Cabreta coixa, ningú de fora se l'esperava i va poder fugir baixant cap al riu, cap a les Blores i Xesa, com va poder, amb només tres potes, i no la van ni seguir, ni matar: una cabra amb només tres potes ja es força àgil, això rai!

Deien, els que la van veure, que feia cara d'entenimentada i potser una creu esquilada al llom.

Els soldats escaladors van dir que no havien trobat rastre de ningú dins del castell, si de cas unes notes a mig escriure sobre una llibreta oberta, amb la lletra que devia ser del lloctinent del mestre dels Templers fra Ramon de Saguardia. Semblava una l'acta d'una reunió entre els darrers cavallers on hi devia haver fra Berenguer, el comanador de Miravet; les lletres estaven, algunes, mig esborrades per l'aigua de la pluja que hi havia caigut de gairó; es veia que els paràgrafs havien estat objecte de discussió.

Per terra hi havia un pergamí sobre Sòfocles, en grec, amb unes anotacions en català al marge.

En un costat de la llibreta hi tenien escrit en vermell:

Cedir és terrible sí, però, resistir perquè el meu furor topi amb la desgràcia és terrible també.

Si encara et semblo que faig coses boges, potser el boig és qui em condemna per bogeria.

I en negre:

Fill meu, fins de llavis sense naixença, cauen paraules a propòsit. Aquesta dona és esclava però, ha dit una raó lliure.

Perquè els grans mots dels inflats per l'orgull, pels grans cops amb què els paguen, ensenyen, amb la vellesa, a tenir seny.

Mira vora els torrents hivernals: tots els arbres que es bleguen salven les branques; en canvi, el que s'hi tiba en contra, soca i tot s'hi perd.

I al final a mode de resum:

...perquè també fugen els valents quan veuen Hades que ja els ronda la vida.

A la vora hi havia, també, un llibre d'alquímia, atribuït al metge Arnau de Vilanova, sobre encanteris o com aparèixer disfressat de cabra o boc. Per això, i en no trobar cap persona viva o morta en el si del castell, els mateixos assetjadors van estendre la història de la Cabreta coixa.

Comentaris

  • La cabreta coixa[Ofensiu]
    Prou bé | 03-07-2021

    Ufff.

  • La càmera coixa[Ofensiu]
    Prou bé | 03-07-2021

    Molta és la història al voltant del castell de Miravet i moltes les llegendes. N'has triat una i has confegit un relat magnífic i interessant. Millor pensar que van sortir del castell que nompas que van ser fets miques a la plaça de sa sang! Amb total cordialitat

  • Encertat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-04-2021

    Havia sentit parlar de la llegenda de "la cameta coixa" (fins i tot a Miravet fan una cursa amb aquest nom). La cameta coixa era una cabra que vivia a les ruines del castell i es menjava els nens curiosos, però en aquesta llegenda no hi havia referència als templers.
    Trobo que has fet una bona síntesi, barrejant l'animal llegendari, la història del setge i extermini dels frares guerrers, la bruixeria del grimori alquimista i les cites de Sòfocles.
    Trobo que l'has encertat de ple, tant en el to, com en l'articulació de la llegenda. Així es fan els mites.
    Per cert, fantàstic això del "Zeus de les oliveres".

  • Assetjadors inventors. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-04-2021 | Valoració: 10


    Des del temps dels Templers...! Vaja! Això sí que són anys. Realment molt interessant i fantàstic aquest relat.
    Una cabra coixa que perdura pel temps.
    Enhorabona, Aleshores.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: