Cabreta coixa

Cabreta coixa

L'origen del mite de la Cabreta coixa es remunta al temps del Templers. Una cabreta coixa va ser trobada al castell Miravet desprès del setge als darrers Templers que s'hi van haver refugiat. I era ben estrany perquè els darrers membres de l'orde que resistien a dins ja no tenien provisions i se l'haurien d'haver menjat.

Desprès d'uns dies sense moviment dins del castell els assetjadors van sentir-la belar i van sospitar que alguna cosa havia passat als resistents. Aleshores al bell mig d'una nit sense lluna van enviar uns quants soldats amb escales, silenciosos, a veure que podien esbrinar del que hi havia dins. Al cap d'una curta estona, de forma inversemblant, van sortir vius i van poder obrir per primer cop la porta del castell desprès de molt temps i per allà es va escapar la cabreta, la Cabreta coixa, ningú de fora se l'esperava i va poder fugir baixant cap al riu, cap a les Blores i Xesa, com va poder, amb només tres potes, i no la van ni seguir, ni matar: una cabra amb només tres potes ja es força àgil, això rai!

Deien, els que la van veure, que feia cara d'entenimentada i potser una creu esquilada al llom.

Els soldats escaladors van dir que no havien trobat rastre de ningú dins del castell, si de cas unes notes a mig escriure sobre una llibreta oberta, amb la lletra que devia ser del lloctinent del mestre dels Templers fra Ramon de Saguardia. Semblava una l'acta d'una reunió entre els darrers cavallers on hi devia haver fra Berenguer, el comanador de Miravet; les lletres estaven, algunes, mig esborrades per l'aigua de la pluja que hi havia caigut de gairó; es veia que els paràgrafs havien estat objecte de discussió.

Per terra hi havia un pergamí sobre Sòfocles, en grec, amb unes anotacions en català al marge.

En un costat de la llibreta hi tenien escrit en vermell:

Cedir és terrible sí, però, resistir perquè el meu furor topi amb la desgràcia és terrible també.

Si encara et semblo que faig coses boges, potser el boig és qui em condemna per bogeria.

I en negre:

Fill meu, fins de llavis sense naixença, cauen paraules a propòsit. Aquesta dona és esclava però, ha dit una raó lliure.

Perquè els grans mots dels inflats per l'orgull, pels grans cops amb què els paguen, ensenyen, amb la vellesa, a tenir seny.

Mira vora els torrents hivernals: tots els arbres que es bleguen salven les branques; en canvi, el que s'hi tiba en contra, soca i tot s'hi perd.

I al final a mode de resum:

...perquè també fugen els valents quan veuen Hades que ja els ronda la vida.

A la vora hi havia, també, un llibre d'alquímia, atribuït al metge Arnau de Vilanova, sobre encanteris o com aparèixer disfressat de cabra o boc. Per això, i en no trobar cap persona viva o morta en el si del castell, els mateixos assetjadors van estendre la història de la Cabreta coixa.