Brutal resistència

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Foc cruixent,
amb la meva dent,
et dessagno el coll,
mentre gemegues.

La inmortalitat
és el nostre sentit,
junt amb el sexe,
que nosaltres dos,
amants de la violenta luxúria,
anem engolint.

Jo entro dins teu.
Tu entres dins meu.

Això és un cosmos d'espases,
espases de fulla rosada,
que atravessant forats,
fan líquida l'essència
d'aquesta escena violeta.

La teva veu sòlida
em recorre les venes
entre disbarats i coses tontes
que dius.

Reconec que els dos som dements,
doncs hem otorgat a aquest joc
una flexibilitat sublim.

Ets tan a prop
que sento com el meu cor mastegues.

Ets una taràntula
guiada per dolces virtuts
i perillosa per als enteniments purs.
Pots matar.
Ho saps.
D'una mossegada.

Ets una escola de febre,
per mantenir-la calenta,
sempre a l'aguait de no caure abatut,
que si per desgràcia caigués,
moriria en instants de bèstia felicitat negra.

Ets bruixa atrapa-membres,
ets deessa del més noble ofici:
el de torturar
amb enginys per a qualsevol paladar;
tortura exagerada,
que un cos no pot suportar.

Que Déu s'apiadi de mi!
Doncs no tinc altra casa
que la Terra, el Cel i l'Infern...
I em sembla que em posseeixes
amb poders desconeguts;
el meu membre sexual
simbòlicament despedaçes,
mentre m'ofego en el teu mar
de fruïts i taurons salvatges.

La llet ha esclatat...
però si no vull ser mort
cal que em prepari pel proper combat...


Sergi Elias Bandrés

Comentaris

  • Per què ens és tan difícil comentar allò que més ens agrada?[Ofensiu]
    Lilith | 10-03-2007

    Brutal. Bell. Encisador. Addictiu (en vull més...)

  • Per on començo?[Ofensiu]
    angie | 02-03-2007

    LA brutalitat del títol, alhora que metafòrica, apareix a la primera estrofa explícitament i posa al lector en avís del que continuarà llegint. Molt bé!. En la segona estrofa, l'ull del lector fa un zoom i s'endinsa en els sentiments mitjançant uns versos més espirituals. Després, el "possible" contacte : "Jo entro dins teu i tu entres dins meu".
    Després venen els versos que més m'han agradat, pel que descriuen i com :
    "Això és un cosmos d'espases,
    espases de fulla rosada,
    que atravessant forats,
    fan líquida l'essència
    d'aquesta escena violeta."
    Segueix la brutal resistència empesa pels colors de la carn.
    Continues amb les olors.
    Després amb el tacte i la visió de cada moviment damunt la pell.
    I després venen un seguit de versos on gairebé s'idolatra a l'amant, fent-ne comparacions bones, com la de la taràntula i "l'escola de febre" (que m'ha recordat a la cançó "Escuela de calor" de Radio Futura).
    Al final, l'orgasme, l'abandó momentani del món i el desig de "ressucitar" per ésser altre cop abandonat, entre les urpes del desig.

    Apa, que no sé jo si hauràs arribat aquí, però noi, m'ha agradat aquesta vessant eròtica teva.
    Felicitats!. Que sàpigues que podia haver estat un comentari infinit, per la quantitat de rèpliques de versos que la meva imaginació ha construit en llegir-te.

    petons

    angie

    PS : Gràcies, sempre, pels teus comentaris, Sergi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

644 Relats

1835 Comentaris

488540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sóc una persona força extravagant, associal i rebel, mai faig el que se m'aconsella. Si voleu un consell de part meva rebel.leu-vos contra tot. Vivim en un món artificial en extrem i sense cap tipus de solució, en vies de convertir-se en el més llefiscós excrement. Si val la pena viure, ho decideix la vida, el moment, el dia, la nit,... però ja podem anar resant per la mare natura, la mare que ens va parir.

sergieliasbandres1978@hotmail.com