Bronze i marbre.

Romanticisme i màgia, un excel·lent relat.

L'estàtua més coneguda i pomposa de Reus és una estàtua eqüestre del general Prim, no li he sabut trobar una bona parella, a la pastoreta no la veig per la feina. Potser, posats a tenir fantasies, li escauria un amor gai entre el Prim i l'estàtua del monument a Fortuny, coneguda a la ciutat com "El condesito". No li he pogut trobar altra parella a les estàtues de Reus, del nen de les oques no cal ni parlar-ne, és clar.

M'han agradat aquests encontres secrets i dolços entre estàtues emblemàtiques (suposo, no les he vist mai).

A RC no els agraden els autocomentaris, però és la via més directa.

Jo també he après a escriure català de gran, però segurament sóc més gran que tú i aquestes coses de la sintaxi (castellana), subjecte, verb i complements, encara les tinc més llunyanes.

No em facis dir per què, però n'estic segur, que "Senyora, m'he confós" va amb coma. El subjecte de l'oració és la serventa, en primera persona. "Senyora" és el vocatiu. Consulta l'article "Cas vocatiu" a la Viquipèdia i veuràs com du coma.

Pel que fa a "—A mi, no em qüestionis i respon", no et sabria justificar la raó però en fa mal a la vista. Es podria dir "—No em qüestionis i respon" perquè "A mi" és una redundància, com molt bé dius, però no no veig per què s'ha d'afegir la coma. Crec que és "—A mi no em qüestionis i respon" o, com a molt, "—A mi no em qüestionis, i respon".