Amor i por

Un relat de: BlauFosc

L'amor i la por mouen el mon
Por a l'amor, amor per la por
L'amor i la por es barregen tristament
Deixant un reguitzell de cossos corcats
Deixant un devessall d'ànimes ferides

...que senzill seria estimar l'amor i témer la por...

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    blaiv74 | 08-08-2008 | Valoració: 10

    Poètic i filosòfic.
    M'agrada el teu estil profund però directe.

  • Precís i contundent[Ofensiu]
    GTallaferro | 01-11-2006 | Valoració: 10

    Genial!!! m'ha agradat molt! Una reflexió molt encertada. Certament, la por és l'energia més destructiva que hi ha i l'amor, quan som valents, per estimar, la més forta.

  • molt profund...[Ofensiu]
    diesi | 01-11-2006 | Valoració: 10

    Crec que tens molta raó. M'ha encantat aquest relat teu.

    Sovint tenim por d'estimar...
    És el primer cop que et llegeixo però ho faré més sovint.

    1 petó:
    b#NaT#b

  • GATBLAU | 01-11-2006 | Valoració: 8

    Hola noi ,
    T'he llegit gràcies al teu nick ja que jo tb m'identifico molt amb el color blau i t'he de dir que m'he sorprès gratament quant he llegit el teu poema , escuet ,però tant cert...! posats a triar , em quedo amb l'amor tot i que ara per ara he de reconèixer que l'amor em fa por.
    et seguiré llegint!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BlauFosc

BlauFosc

36 Relats

88 Comentaris

48941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
13 de Maig de 1975.

Com eren aquells anys? diuen els més vells d'aquest lloc, que al tardofranquisme es vivien aires de llibertat, les manifestacions eren ja costum i la seva inevitable dissolució pels grisos amb corredisses i cops de porra eren el seu final. En tan esportiva atmosfera el país se sumia en la crisi del petroli, provocada quan els que tenien i encara tenen l'aixeta del petroli van decidir tancar-la... fets històrics posteriors protagonitzats per aquells que més fan servir aquesta substància viscosa van assagurar que no es tornéssin a repetir crisis com aquella. L'atur era galopant i mentrestant un munt de partits politics sorgien camuflats en forma d'associacions o ja sense camuflatge, a l'exili.

Diu una llegenda força extesa que qui més qui menys va correr davant dels grisos, qui més qui menys era comunista i qui més qui menys que fos jove creia en l'amor lliure. Un, en la seva ignorància, pensa que les coses eren sensiblement diferents... que qui més qui menys hauria volgut tenir els pebrots de correr davant dels grisos, qui més qui menys lligava a l'universitat dient que era comunista i recitant a Marx, i que qui més qui menys creia en l'amor lliure imaginant el veï o veïna del davant tot practicant maniobres manuals o digitals. Això si, l'església, després d'un munt d'anys d'immobilisme amb honrosísimes excepcions, intentava sortir del sopor general del país i començava a manifestar-se tímidament en favor d'algun tipus d'apertura. Però, si no vaig errat, al règim li quedaven municions de la guerra civil i abans de la meva aparició i abans també de la desaparició de l'esmentat Francisco, encara executaria alguns condemnats a mort.

I en aquesta salsa, vaig arribar jo.

Per aquells que es vulguin posar en contacte amb mi:

1MES1IGUALA3@telefonica.net