Garota d'Ipeefa

Un relat de: BlauFosc

Telèfon: "biribiribiribip... biribiribiribip... biribiribiribit...
Carles: Digui?
Vane: Carlitus?
Carles: ...
Vane: Ei tiu, Carlitus...!
Carles: Si, soc en Carles... qui ets?
Vane: Carlitus, tiu, ca soc la Vane, no ma racuneixas?
Carles: Ah si... Vanessa, com estàs?
Vane: Pos mira tiu, mol liada sas? Am mol da curruuu, una mica ancostipadaaa, nosé sas? I tu?
Carles: Bé, jo vaig fent, la veritat és que...
Vane: Ascolta Carlitus tu ma pudrias fé un favor?
Carles: Ehm... si, digues...
Vane: Tu ancara trabaias al diari?
Carles: Si, pero ara estic com a freelance o sigui...
Vane: Buenu vale, sas ca passa? Ca man dit ca lu miyor par astalviá ara cals tipus d'intares astan baixos és la bolsa, tu ca creus?
Carles: Dona, jo et diria que si, però compte que...
Vanessa: O sigui ca si no? Ca mu han dit bé no? Pos io pansava ca tu ma pudrias acunsaiar una mica, com ca tu trabaias a la sacció d'acunumia i tal, no?
Carles: Si
Vanessa: Si què?
Carles: Que si, que et puc aconsellar.
Vanessa: Ah vale, as ca si no t'asplicas, io no soc adivina sas?
Carles: Evident... què vols saber?
Vanessa: Nosé... paratsempla... quinas son las ampresas miyos par invartir...
Carles: N'hi ha moltes. Mira, per exemple totes les que apareixen a l'IBEX 35 son sempre bones opcions, i dins d'aquestes...
Vanessa: Vale Carlitus paro a mi man racumanat invartir an patroli. Tu ca creus?
Carles: Dona... en petroli aixi en general, tot depèn de la companyia. T'has de fer a la idea que...
Vanessa: Paro tu quina ma racomanas? Esca io ma fai un liu i no sé, si ma comensas a liar am noms d'ampresas no faré ré. Sas?
Carles: Si, entenc... mira, així d'entrada et recomano Repsol YPF
Vanessa: Ressol que?
Carles: YPF
Vanessa: Ai tiu ca no u piyo eh? Pardona eh? Mu pots rapatir?
Carles: i-pe-efa
Vanessa: sascriu tot iunt?
Carles: No, és Repsol, guió i llavors poses i-pe-efa
Vanessa: No tiu, io ta pragunto si lu sagon va iunt o saparat?
Carles: Com? Però si son lletres, son unes inicials...
Vanessa: Unas inicials? Mu pots dir an castaiá, ca sino ma liu!
Carles: A veure... y griega, pe de Pamplona y efe de Felipe
Vanessa: Ah! Ypeéfe! As ca clar, si ta lias i no mu dalatreias béee... buenu Carlitus, tot bé no?
Carles: Si Vanessa si, tot bé.
Vanessa: Ta passa algu?
Carles: No Vanessa, no em passa res.
Vanessa: Ai no sé tiu, tas raru, no parlas massa, no?
Carles: No Vanessa, tinc una mica de mal de cap i...
Vanessa: Vale Carlitus, tinc ca panjar ca bé al meu noviu, ca pracisament ma racomanat ca invarteixi, ta le da prasantar eh? Sas? Crec que t'agradará parca trabaia an lo teu!
Carles: És economista?
Vanessa: No
Carles: Periodista potser?
Vanessa: Ca va Carlitus, ca sa tanvá l'oia! Es caiser d'un banc, trabaia an l'aconomia, com tu!
Carles: D'acord, molt bé, algún dia ja...
Vanessa: Vale Carlitus, grasias eh? Deuuu...

Qualsevol nit, amagada rera una barra, asseguda sobre un tamboret o ballant a la pista de qualsevol discoteca, pots trobar-te amb la Noia Xava. Estàs segur de voler-la conèixer? Estàs segur de voler endurte-la al llit? Estàs segur de voler donar-li el telèfon el matí següent? Pensa-hi. Tu, encara hi ets a temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BlauFosc

BlauFosc

36 Relats

88 Comentaris

48945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
13 de Maig de 1975.

Com eren aquells anys? diuen els més vells d'aquest lloc, que al tardofranquisme es vivien aires de llibertat, les manifestacions eren ja costum i la seva inevitable dissolució pels grisos amb corredisses i cops de porra eren el seu final. En tan esportiva atmosfera el país se sumia en la crisi del petroli, provocada quan els que tenien i encara tenen l'aixeta del petroli van decidir tancar-la... fets històrics posteriors protagonitzats per aquells que més fan servir aquesta substància viscosa van assagurar que no es tornéssin a repetir crisis com aquella. L'atur era galopant i mentrestant un munt de partits politics sorgien camuflats en forma d'associacions o ja sense camuflatge, a l'exili.

Diu una llegenda força extesa que qui més qui menys va correr davant dels grisos, qui més qui menys era comunista i qui més qui menys que fos jove creia en l'amor lliure. Un, en la seva ignorància, pensa que les coses eren sensiblement diferents... que qui més qui menys hauria volgut tenir els pebrots de correr davant dels grisos, qui més qui menys lligava a l'universitat dient que era comunista i recitant a Marx, i que qui més qui menys creia en l'amor lliure imaginant el veï o veïna del davant tot practicant maniobres manuals o digitals. Això si, l'església, després d'un munt d'anys d'immobilisme amb honrosísimes excepcions, intentava sortir del sopor general del país i començava a manifestar-se tímidament en favor d'algun tipus d'apertura. Però, si no vaig errat, al règim li quedaven municions de la guerra civil i abans de la meva aparició i abans també de la desaparició de l'esmentat Francisco, encara executaria alguns condemnats a mort.

I en aquesta salsa, vaig arribar jo.

Per aquells que es vulguin posar en contacte amb mi:

1MES1IGUALA3@telefonica.net