BLANC

Un relat de: berguedana
Era de fil, llarg, amb unes butxaques muntades que es tancaven amb un botó de color d’ivori. Portava una camisola pel damunt. Era tan blanc com els llençols de cotó que estenia la meva mare al sol. Sense forma, sense cintura, ideal per a la meva edat. Hi havia d’haver un pacte entre el físic i la roba. Ja em podia deixar de vestits cenyits a la cintura perquè aquesta havia desaparegut al mateix temps que la menstruació. M’havia de deixar, també, de la mida curta per damunt del genoll perquè els ossos havien agafat una forma que no creia que fos interessant exhibir-la i tampoc que ningú es congratulés en veure-la. I així va ser com vaig canviar d’estil exterior però a l’interior hi portava una bona càrrega de tot. De seguida vaig entendre el què era l’experiència. Vaig poder entendre com el meu pare va passar de tenir cops de geni, en la seva joventut, a tenir una alegria radiant, en la seva maduresa; i un riure que se li escapava per sota el nas en tot moment. En aquella època no el podia entendre, pensava: Com pot estar tan content si ja té la mort a prop? Però ara que jo arribava a la seva edat compartia aquest riure’s una mica de les coses, de les coses que no tenen importància i que se n’hi donen tant, de saber què fer en cada moment, de no estar angoixada per un futur que no se sap ben bé quin color tindrà, de no estar insegura dels passos que s’havien de donar... Es fonien les angoixes, inseguretats, impersonalitats... per donar pas a aquesta càlida i confortable etapa de la meva vida que tenia un color tan blanc com el vestit que l’havia iniciat. Benvinguda maduresa!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

72 Relats

135 Comentaris

47701 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.