Cercador
Batecs
Un relat de: BonhomiaSón ells qui bateguen,
a l'espera d'una rosa,
difícil de contemplar;
no són mai eixuts,
sempre a l'espera de primaveres,
o d'algun cant que els aporti serenor;
són nostres aquests cors,
que es mullen d'aigua i s'omplen de sorra,
dins el rellotge que crida a l'eternitat.
a l'espera d'una rosa,
difícil de contemplar;
no són mai eixuts,
sempre a l'espera de primaveres,
o d'algun cant que els aporti serenor;
són nostres aquests cors,
que es mullen d'aigua i s'omplen de sorra,
dins el rellotge que crida a l'eternitat.
Comentaris
-
M'agrada[Ofensiu]Josep Ventura | 06-04-2018 | Valoració: 10
aquest poema i els teus escrits són per llegir a poc a poc més d'una vegada.
J
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514965 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA