Bala amb perfum de poema

Un relat de: BARBABLAVA

Quan mires el cel...
La nit.
Bells estels resplendents.
Moments d'alquímia.

Cada nit, estels resplendents.
Sempre els mateixos…

Però els estels també es marceixen…

Què bonic seria
que la nit es renovés
cada vespre
amb l'alenada d'una artista nou!


Comentaris

  • ja saps...[Ofensiu]
    brideshead | 13-07-2007

    que aquest és un (només un) dels meus preferits teus.... Avui (fa ben poquet) m'ha fet una immensa il·lusió retrobar un comentari teu. I a més, tan encertat. Crec que has copsat el missatge de ple. Gràcies! Mil!

    Com estàs? Va tot bé? M'agradaria tant tornar a llegir versos d'aquells de fa tant de temps...

    Una abraçada i fins aviat (que no tard!)

  • poesia i poesia[Ofensiu]
    gypsy | 14-08-2006 | Valoració: 10


    Crec que els estels es renoven
    i la poesia també, amb noves guspires emergents
    que sobten i sorprenen amb nova bellesa construida amb vells mots i rimes noves.

    Esplèndid poema.

    No t'havia llegit mai.
    M'ha encantat ensopegar-te.

    gypsy

  • depèn dels ulls que els miren[Ofensiu]
    estrangera | 04-08-2005 | Valoració: 9

    barbablava ets una fera! Quants comentaris tens als teus poemes!! He quedat bocabadada, garrativada i esmaperduda...
    Aquests és bonic i té un deix personal ben teu.
    La nit que vols renovada jo la veig dins dels ulls que la miren amb un desig encès de màgia i la nit es despulla i s'encén i sa'paga en un inacabat constant.
    Tu tens una mirada flamejant i segur que també la hi veus. Un petó!

  • m´oblidava...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-04-2005

    tu no ets dos, sinó UN, però. també... dolçament MORTÍFER! ja ja... segueix escribint...perquè tu ets la renovació d´aquest cel poètic, una nova estelada reneix...

  • un bon perfum...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-04-2005 | Valoració: 10

    d´un bon poema... diferent... nou... amb essència pròpia... com els artsites que es marceixen i de les cendres surten nous valors que són espurnes de poesia...
    el final el poema meravellós: " què bonic seria que la nit es renovés amb l´alenada d´un artista nou" fantàstic!... és la llei de la vida poètica, de la reproducció que mata la mort fossilitzada amb el temps que envelleix...
    amb sabut amb poc versos pintà un cel nou amb noves llums d´esperança...
    felicitats!!! amic! i gràcies pel teu original comentari...

  • Deixa'm endevinar-ho...[Ofensiu]
    brideshead | 31-03-2005

    Barbablava, un cop superat el dolç impacte de veure't de nou per Relats (i aquest cop no exagero), he llegit una i altra vegada el teu poema i et diré que li podria trobar molts significats...

    D'entrada, el títol em despista... si parles de la nit estelada, de moments màgics (alquímics), de descobriments i redescobriments... per què encapçalar-ho amb la paraula "bala", evocant un objecte bèlic, de nefastes conseqüències?

    A continuació, ve la descripció d'un cel de nit, estelat, ben tranquil... i de seguida, un "però"... És equivocat buscar un paral·lelisme entre estels i persones? Estels que brillen cada nit, persones que brillen cada dia... fins que, tant estels com persones, es moren per donar pas a un altres? Com els artistes que perduren fins que el pas del temps els obliga a "plegar" i deixar que d'altres reprenguin la seva màgia? (per ser-te sincera, la combinació "una artista nou" m'ha confós).

    Ja veus, sóc una impresentable, perquè em poso a comentar, i només sorgeixen preguntes...

    Et confessaré que no m'ha semblat el teu millor poema (ja saps que en tens d'imborrables per a la meva ment), però l'emoció que em va produir veure que tenies publicar el relat "24" (després de dies i dies veient un "23" que no creixia mai) m'ha fet escriure tot això.

    Saps que t'estimo molt i per això m'he atrevit a ser tan agoserada per dir-te la meva franca opinió. I per cert, m'agradaria molt que em donessis resposta a tantes preguntes... ja sé que és bo que el lector creï la seva pròpia versió d'unn poema (m'ho han ensenyat els "mestres" de Relats), però, saps? jo tinc un defecte... i és que m'agrada (sempre que es pugui, naturalment) saber l'autèntica intenció del poeta... imagino que per intentar treure'n la màxima essència...

    Un petonet, Sr. Barbablava, i sobretot, no ens tinguis "penjats" tant de temps ! ;-)

    Ah! i com no... donar-te de nou les gràcies per dedicar-me un bocinet del teu temps... tu sí que ets alquímic!

  • Thalassa | 29-03-2005 | Valoració: 9

    la mateixa manera que tu renoves aquest vespre...

    Què bonic seria
    que la nit es renovés
    cada vespre
    amb l'alenada d'una artista nou!


    Moltes gràcies

    Thalassa

    P.S.: Intentaré canalitzar, si és que mai puc, amb paraules de poesia similars a les teves

  • Sí, com una bala,[Ofensiu]
    Maragda | 29-03-2005 | Valoració: 10

    rabent, passa el teu poema, fugaç i tallant l'aire, deixant al seu darrera una arèola brillant aromada amb una essència que només tu saps transpirar.
    I tens raó, al cel de l'art hi fulguren sempre els mateixos astres, aferrant-se amb gran temor de caure, entronitzats a l'orgull de les altures.
    I seria realment meravellós que els uns allarguessin la mà als altres, fent que tots poguessin llambregar al mateix temps.
    No obstant no m'ofusca el dubte que en el renovellar-se de la vida, una nit alçaré l'esguard i t'hi veuré a tu, allà dalt, lluïnt més que cap altre.
    Una abraçada!

  • també estic contenta de tornar-te a llegir[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-03-2005

    només et volia dir això i que com sempre és un plaer llegir-te ...

    Una aferrrada

    Conxa

  • ei, Toni !!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    brideshead | 28-03-2005

    Només t'he vist en una esgarrapada, aprofitant que menjo la mona a casa ma germana !

    Et comentaré aquesta "Bala......." com sempre, de puta mare......... ;-)

    un petonet, m'alegro moltíssim de tornar-te a llegir!

  • És bonic igual[Ofensiu]
    Lavínia | 28-03-2005

    si algú com tu retorna, perquè l'univers poètic reneix!!
    Benvingut, Barbablava!! T'he trobat a faltar, perquè llegir la teva poesia es notar com la poesia no mancarà mai!!

    Molts petons!!

  • 27/03/05[Ofensiu]
    Mon Pons | 27-03-2005

    A partir d'una experiència , gairebé alquímica, a Pritjof Capra, se li va obrir el camí per escriure un llibre... L'autor diu: “estava una tarda d'estiu assegut davant l'oceà, amb el sol que es ponia. Observava el moviment de les onades i sentia el mateix temps el ritme de la meva respiració, quan vaig ser conscient de que tot el què m'envoltava semblava estar unit en una gegantesca dansa còsmica. Sabia, com a físic que soc, que la sorra, les roques, l'aigua i l'aire que respirava estaven formats per vibrants molècules i àtoms i que aquests, a la vegada, es componien per partícules i àtoms i que ells, a la vegada, es composaven de partícules que interaccionaven unes amb altres
    creant i destruint a altres partícules. Les meves anteriors experiències varen cobrar vida; “vaig” veure cascades d'energia que arribaven de l'espai exterior...”vaig” sentir el seu so i, en quest moment, vaig saber que aquella era la Dansa de Shiva...”

    Simplement, volia comentar-te que el teu poema em sembla un poema zen. Exemples que em passen pel cap:

    1)“Oblidem el pas del temps, oblidem el conflicte d'opinions. Fem la nostra crida a l'infinit, i agafem d'allà les nostres posicions.” -Chuang Tzu-

    2)“La tranquil·litat absoluta és el moment present. Encara és en aquest moment. Aquest moment no té límit, i en això radica la seva eterna delícia.” -Hui-neng-

    Finalment, moltes gràcies per comentar els meus escrits i pels elogis que em fas dels mateixos, no crec merèixer tant. Benvingut altre vegada al web.

    Fins aviat!

  • estic aquí![Ofensiu]
    aina | 27-03-2005

    Moments d'alquímia.. d'efímera placidesa.. a tu també se't trobava a faltar! Us segueixo llegint tot i que no trobi motivació per escriure. Toca ambientar la biografia amb perfum de primavera! ;) un petó i una abraçada barbablava,
    Anna

  • brumari | 25-03-2005 | Valoració: 10

    Un desig de poeta expresat amb paraules de poeta.

    Molt bonic

  • mirada de poeta...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-03-2005

    Hola, com t'hem enyorat!
    Jo crec que l'alquimia de la màgia dels estels quan conteples la nit és fantàsticament inquietant. Potser si que la major part dels estels són els mateixos, però sempre en van morint i sortint de nous, com la pròpia evolució de la vida.
    Però em dóna la sensació de que vols arribar més lluny, seria la manera de mirar-los a ells i a la resta de coses, amb les ulls que miren des de dins, els ulls d'artista que pinten noves imatges, renovant les sensacions i els sentiments que esclaten nous i plens de matisos.
    M'alegra enormement poder comentar de nou un poema teu.
    Una abraçada molt gran!

  • De debò son els mateixos?[Ofensiu]
    Henry | 25-03-2005

    La naturalesa està en continu moviment. I els estels de la nostra vida van i venen, moren...i es renoven! Potser doncs, no són els mateixos, perquè nosaltes, no som tampoc els mateixos, cada nit és nova, i cada nit canviem de perfum

    mmmmmmmmm!

  • mar - montse assens | 25-03-2005

    que bonic si la nit es renovés...

    carai, has tornat!!!

    i deunidó amb quin poema,
    curt, concís i preciós

    (ja et trobava a faltar)

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

77241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.