Avis cangurs?

Un relat de: Josoc


Últimament s'està parlant molt de la Gent Gran, d'una manera que sembla voler-la revaloritzar, apartant-se del tòpic de "càrrega social"(cosa que estaria bé, perquè és evident que les pensions que cobren ara, se les han anat pagant ells durant molts anys de treball) però encasellant-la, egoísticament, en una única funció útil: la d'avis cangurs.

Primer de tot cal diferenciar aquestes dues paraules. No és el mateix fer de cangurs que d'avis, per la senzilla raó que uns cobren i els altres no. Si el pare i la mare treballen, segurament podran pagar un cangur per als seus fills. Hi ha molts joves estudiants que es guanyen uns dinerons fent aquesta tasca i no es tracta de prendre la feina a ningú.

Una altra cosa és que, com a família, es doni un cop de mà en un moment donat i sempre que faci falta. A part que, entre avis i néts, és bo que hi hagi una relació afectiva, exempta d'obligacions, gratificant per ambdues parts.

Ara bé, és això el que s'espera dels avis? O han d'acceptar
automàticament el càrrec de cangurs honorífics, excloent les seves altres possibles activitats? S'han de guanyar així l'ajuda que un dia potser necessitaran del seus fills? No la tenen ja guanyada pel fet d'haver-los cuidats a ells de petits?

Arribada l'edat de la jubilació, amb el consegüent augment de temps lliure, poden considerar les propostes culturals a què tenen accés, les posibilitats de cuidar-se i estar en forma, la dedicació a les seves aficions preferides, el seu interès per estar al dia... TOT això s'ha de veure supeditat als horaris d'atenció als néts?

Se'ls ha de recriminar allò d'"estan molt ocupats, molt ocupats"? Segur que per a molts és un gust ocupar-se dels néts a totes hores, però també és probable que per a altres resulti una càrrega. No tenen dret a escollir?

Hi ha més àvies que avis. És que l'alliberament de la dona ha de passar per oprimir-ne una altra? És que han de fer el paper de substituts de l'Estat, suplint la manca de suficients guarderies, per facilitar la plena incorporació de la dona al treball?

Som conscients del que l'Estat i la societat en general s'estalvia gràcies a aquesta altruista dedicació de molts avis? Se'ls hi hauria de retribuir?

Són moltes preguntes que de segur poden generar diferents respostes. M'agradaria de rebre'n i fer-ne debat. Vull declarar que sóc àvia de 7 néts i que me'ls estimo molt a tots.































Comentaris

  • Interrogants[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-03-2011

    He llegit atentament la teva exposició, plena d’interrogants des del mateix títol, i la veritat és que planteges dubtes i situacions de tot tipus que segurament, segons el cas, les circumstàncies que ho envolten i la persona o persones afectades, tindrien respostes diverses.

    Per tant, com en tantes altres coses en la vida, cal ser prudent a l’hora de respondre...

    T’envio una abraçada calmada,
    Unaquimera

  • Moltes preguntes...[Ofensiu]
    kukisu | 21-01-2011

    per pensar-hi amb calma. De vegades pot ser que cuidar d'una néta o un nét es converteixi en la millor poesia o relat vital que una persona pugui escriure, una rialla, una mirada són realitats aclaparants que ens omplen i gaudim d'aquesta "obligació" com el millor regal que que ens ofereix la vida. Cada persona és un món, encara que soni tòpic. De vegades penso que molts escriuen poesia de vida mentre remenen la sopa o cultiven la terra, amb la seva senzillesa i amor al altres.
    Enhorabona pels teus escrits i una gran abraçada.

  • Temps d'oci per les àvies si us plau[Ofensiu]
    llacuna | 05-08-2010 | Valoració: 10

    Qui ho vulgui fer que ho faci, que fos pagat no estaria gens malament.

    A mi em fan patir més les persones que realment no senten que tenen res alternatiu a fer per sentir-se felices que cuidar els i les netes. Em sap greu tantes generacions sense haver pogut treure el seu potencial i potser el moment de la vellesa que pot ser de pau tampoc és el moment.

  • Com tot no es pot...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-08-2010 | Valoració: 10

    ...racionalitzar el tema fins al punt de fer un semblant d'allò real segons el concepte lacanià, jo crec que temporalment un avi pot dedicar-se a cuidar un nét, però açò arriba a l'explotació si el que tracten els fills és que els iaios els els eduquen.
    Com en tot sempre cal que hi haja una interpretació d'ambdós bandes, i cedint d'una part i cedint d'una altra es pot arribar al consens vivificador. No és el mateix que el fill diga que el iai l'ha de cuidar el fill que pense, és que li estic donant molta faena, hui no el portaré, deixaré descansar i fruir a mon pare o a ma mare, i el pare diga el mateix, hui puc trucar el meu fill i dir-li que ara tinc temps i ganes. Com en tot cal mirar cada cas individualitzat, mai per grups ni per col·lectius.
    Bé, li deixe Josoc per hui, espere que dóne de parlar el meu comentari, aquesta és la meua intenció tot i que no he dit ni res del que no pensara ni res no acceptable, però tot es pot mirar.
    Un petó i una forta abraçada de Vicent.

  • Fantàstiques...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-07-2010 | Valoració: 10

    les aportacions que fas respecte a aquesta societat nostre, variable en el temps i no sempre encertada en el paper que cadascú ha de representar. Personalment, penso que tens tota la raó. Els avis, com a pares, ja han fet la funció que els tocava i comptar amb ells com si fos una obligació no és just de cap de les maneres. Quan ens jubilem encara ens queden moltes coses a fer i a viure, i és precisament llavors quan disposem de més temps per gaudir-ne. Cuidar, atendre i conviure amb els nets hauria de ser un fet natural que no comportés obligacions ni renúncies.
    Una abraçada, Josoc

  • M'he sentit [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-07-2010

    tan identificada amb tot el que dius!
    Vaig ser àvia quan la meva filla petita tenia tretze anys així que no vaig descansar de cuidar criatures. Quantes vegades tenia plans atractius i les feines d' àvia-cangur em van obligar a canviar-los!
    Com sempre un plaer llegir-te.
    Bon estiu, Josoc!

  • Et felicito, mil vegadaes, per[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-07-2010 | Valoració: 10

    aquest article tan ben pensat , ben escrit i que fa reflexionar molt a partir de les preguntes que planteges. Estic d'acord amb tu en molts aspectes; es bó fer d'avi, bo pels néts i pels avis. És bo ajudar als fills en moments determinats; però em sembla un abús increible "criar" els néts. I jo això ho he vist. No és gens bo que per tal que les mares (dones d'avui) puguin alliberar-se, tinguin d'exclavitzar la generació de dones anteriors, entre d'altres coses perque les àvies ja han criat els seus propis fills, i perque significa reproduir el mateix sistema "esclavista" de la dona.
    Repeteixo, enhorabona per les teves reflexions!
    Salut

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    nuriagau | 15-07-2010 | Valoració: 10

    Crec entendre perfectament el que ens has transmès en aquest assaig. És més, m'atreviria a assegurar que comparteixo la teva opinió totalment. Darrerament, he fet un relat per al Taller de Sants (que no sé quan podré publicar al meu espai) que tracta alguns dels aspectes que aquí analitzes.

    Ahir, precisament, vaig escoltar dues frases que em van fer pensar molt.
    ·Una nena deia: "Ahir el meu pare va haver d'arribar abans de la feina per fer-me de cangur perquè la iaia havia d'anar al metge". La pobra àvia havia de demanar favors als seus propis fill per poder anar al metge? La nena, i això em sembla d'anàlisi, considerava "cangur" al seu propi pare!
    ·També, al metro, vaig sentir una mare com deia al seu fill petit: "No has d'esgarrapar els nens del casal d'estiu. Si el director t'expulsés del casal, t'hauries de quedar a casa de la iaia a avorrir-te". A qui havia esgarrapat la pobra àvia perquè la castiguessin?

    Enhorabona, josoc!

    Núria

  • un bon ventall de preguntes[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-07-2010

    nascudes de la teva eterna voluntat de resposta, i això et manté en forma, això, i els teus set néts, et felicito. Malgrat tot, jo no tinc les respostes, però et diré que res vital i per amor hauria d'estar retribuït. Jo he fet teatre per amor, i m'ho he passat tan bé com fent teatre retribuït, que també l'hauria fet sense cobrar, però està clar, jo no visc de ser actor, i imagino que tampoc viuré de ser avi, no ho sé, però m'agradarà ser-ho un dia, encara que veig difícil arribar a tenir set néts, amb un o dos em conformaria, i segur que seré feliç amb ells... si arriben, està clar,

    Bon estiu!

    Ferran

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.