Arriba la nit [a ciutat]

Un relat de: rautortor


Arriba la nit, s’encén la ciutat.
Com cuquetes de llum, els fars
es belluguen d’ací d’allà, cuitats,
els fanals badoquen impassibles
mentre la gent ja no mira al cel.
El paisatge s’omple de finestres,
traus sobtats de llum, pinzellades,
on abans hi havia llenços de vidre.
Rere la finestra, abans de sopar,
penso en la caducitat dels moments
i en la volubilitat de la llum.
Ploren els vidres, desabrigats,
tremolen les imatges i els sorolls
com fantasmes sense esquelet;
la soledat, malgrat el trànsit intens,
esgarrapa qualque intent de calidesa;
és millor aïllar-se de la cridòria
que l’asfalt repeteix com les ones
d’una marea que no ho és, ni mai
no ho serà. Pampallugues de vida,
miratges sense figures, nit de befa.
Arriba la nit, com cada nit a ciutat.

Gener, 2023

Comentaris

  • Nit a la ciutat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2023 | Valoració: 10

    Un poema que sona rítmicament quan ho he llegit. Inspirat en la nit i les seues formes de veure la calidesa que t'inspira. Doncs és molt senzill i alhora profund.
    Sí, és preciós.
    Enhorabona, Rautortor, per ser un gran poema, perquè tens molta fantasia i paciència per a fer un poema com aquest.
    Cordialment.

  • Com cada nit[Ofensiu]
    Prou bé | 22-01-2023

    La nit m'asserena i m'acull! M'agrada la nit i m'agraden els teus poemes, sempre!
    No entenc de poesia, només sé si m'arriba, si entenc què vol dir, si la música la sento.
    Doncs, tot això!
    Amb total cordialitat

  • la nit[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2023

    La nit i la soledat de la gran ciutat.

    Un poema mb ritme i boniques paraules.

  • La nit......[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-01-2023

    que com cada dia canvia la llum del dia i traspua solitud. Un poema amb missatge i amb una musicalitat excel.lent.

    Salutacions.

    Rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

192 Relats

668 Comentaris

123075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen