Arran del llac

Anys enllà, quan les ombres m’aclaparaven solia anar a refugiar-me al llac .
Caminava abatuda pels estrets corriols, que m’hi duien tot fent drecera.
Arribava esgarrinxada per las bardisses que creixien lliures, volent barrar-me el pas.
Asseguda a la vorera sota mateix del salze que plora, em deixava consolar.

Encara ara, tal com aleshores, quan quelcom m’angunieja, conservo el vell costum. De nou ressorgeixen en mi les ansiejades percepcions d’assossec, tantes vegades viscudes. Sento la fresa de les branques movent-se al vent, acaronant el meu rostre plorós... escena tan familiar com el retrobament amb una mare protectora.
A poc a poc, com infant ben agombolat, amb sento a recer del perill. Contemplo l’oneig de ses aigües calmes, emetent suaus i harmonioses cadències. Observo amb l’esguard fix , el seguit de imatges que si projecten, formes sempre canviants, distintes textures, tonalitats i brillantors fugisseres .
El silenci de fons, s’emplena dels sons somorts de la natura. Amb els ulls mig clucs, puc sentir el fregadís d’ ales solcant el cel, el brogit de les fulles i el lleu fluctuar de les aigües en cercles compassats. Una placidesa ja experimentada es va apoderant de mi i romanc cada cop més embadalida, a l’espera de rebre l’obsequi que la natura generosa m’ofereix cada cop que em fonc amb ella.
I ja, amb l’energia carregada, el cor a vessar d’amor, retorno amb recança cap el lloc d’on havia fugit.
En el camí de tornada, tal i com si deixes la casa materna per arrencar el vol tota sola, em sento un xic aclaparada; però agraïda i emocionada li entrego a la mare terra el millor que tinc: L’esclat d’alegria i, cantussejo feliç afegint-me a la melodia encomanadissa que fa reviure l’ indret. M’acompanya el piular dels ocells, el brogit del rierol i la remor de les fulles movent-se al vent.
Mentre ressegueixo amb cura els contorns de les ales de papallona que solen confondre’s amb els colors del meu vestit; el sol refulgeix més que mai i, em deixo encisar per l’entorn, com si amb les ninetes dels ulls podes projectar espurnes de llum i color, tan alegres i vives com les diminutes flors que emplenen la bosquina.