Armes per a ensenyar

Un relat de: llacuna
Si no hi ha prou mestres, no hi ha cap problema sempre es pot recorrer als militars, que segur que faran la mateixa feina d’imposar ordre, que és el que bàsicament es fa a l’escola i d’obligar a la memorització, i sobretot res de pensar. Això sí de seguida es veurà que les normes de convivencia básica no s’ha après, quan els joves es trobin en un ambient distés, però no hi fa res, es criden més militars i a cop de porra s’estableix altre cop l’ordre, però es clar el “bulling” o atac al diferent, no es fácil de frenar així amb naturalitat i sincera integració, en una societat que funciona a cop de pito i de pistola.

Comentaris

  • L'escola d'avui[Ofensiu]
    nadàlia | 05-10-2017 | Valoració: 7

    He llegit el teu relat atentament. Fas una reflexió posada al dia d'avui, Tanmateix la majoria de mestres, dones i homes, avui en dia fan més que ensenyar a memoritzar.L'escola després de la dictadura ha canviat molt però s'hi ha d'entrar, veure com treballen des de tres anys, al parvulari i van pujant.Educar és la tasca més difícil i es fàcil banalitzar perquè avui opinem, i també m'hi poso jo mateix com a exemple, de tot o gairebé, sense coneixer-ne la realitat, l'experiència.Els militars que se'n tornin i posin ordre allà on calgui, i on cal més, és en les seves pròpies files, entre ells mateixos, que es reparteixin garrotades i a veure si es calmen i es converteixen en persones. Ens llegim i comentem el què pensem realment. Una abraçada.

  • L'escola d'avui[Ofensiu]
    nadàlia | 05-10-2017 | Valoració: 7

    He llegit el teu relat atentament. Fas una reflexió posada al dia d'avui, Tanmateix la majoria de mestres, dones i homes, avui en dia fan més que ensenyar a memoritzar.L'escola després de la dictadura ha canviat molt però s'hi ha d'entrar, veure com treballen des de tres anys, al parvulari i van pujant.Educar és la tasca més difícil i es fàcil banalitzar perquè avui opinem, i també m'hi poso jo mateix com a exemple, de tot o gairebé, sense coneixer-ne la realitat, l'experiència.Els militars que se'n tornin i posin ordre allà on calgui, i on cal més, és en les seves pròpies files, entre ells mateixos, que es reparteixin garrotades i a veure si es calmen i es converteixen en persones. Ens llegim i comentem el què pensem realment. Una abraçada.

  • Pedagogia[Ofensiu]
    kefas | 19-06-2017

    Es nota que vens del món de l’espectacle. T’agraden les solucions èpiques. La mitigació del problema, tal com deixa molt clara la sentència “actus non facit reum nisi mens sit rea” s’ha de buscar més enllà del pito (el de bufar) i la pistola (la de matar)