Cercador
Ariadna
Un relat de: ITACAAhir la vaig tornar a veure Ariadna ,
portava una fragancia
amb un retol on i posava Amistad.
Tot donava po i jo t'explicaba
els mil contes de la nostra vida.
I ara et veig passar
i una fragancia nova m'envolta i m'atrapa
quina olor em mostraras avui ?
S'han perdut uns dies d'estiu
on el sol lluia amb armoniona i calor
tardes on la platja era la teva vida ,
i la sorra et protegia de tot mon ofegat.
Es ara quant tens que demostrar
que portes un vestit blanc on iluminada
per rajos de dieferents sols ,
crides treient fora els comentaris inoportunts
que fan que avui estiguis trista.
Amiga meva deixam
que a traves d'aquest poema t'abraci
ajudemnos , ara avui i sempre ,
correm juntes explorant
maravelles encara no descobertes per humans.
Siguem estrelles en perill d'extinció ,
aquesta nit es fa fosca e intensa
i cada vegada que pronuncio el teu nom ,
mil espurnes de colors cauen
fentme pesigolles al nas ,
esperant que jo les agafi
i les torni a pujar a dalt.
Deixam que t'ajudi a pujar aquest esglao ,
on et colocare al cel blau i estrellat,
la nit es fresca
i em diu que te temps de sobres
per regalarnos un altre moment mes.
Ara la veig Ariadna ,
em fa un ullet i sense que t'enadonis
et besa els llavis mentre dorms placidament al teu llit.
Comentaris
-
Es mol bunic![Ofensiu]Sareta_16 | 24-03-2005
Ja me'l sabia, però m'encanta com tots Clara...La veritat que ets l'amiga que tothom desitjaria!Entregada al 100% sempre!Encara que tu estiguis malament sempre trobes forçes d'on sigui per animar a la teva gent!Ets d'admirar karinyu!Com sempre et dic, gràcies per ser la meva amiga, no et vull perdre per res del mòn!^^ T'has convertit en algú essencial en la meva vida i si no estiguessis amb mi tindria un buit al cor q ningu podria omplir de nou!Jo estic molt orgullosa de tu i creu-me que l'Ari tb de tu, encara q estigui lluny un dia ens reunirem les 3 melonas!:)
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
141984 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada