Ariadna

Un relat de: ITACA

Ahir la vaig tornar a veure Ariadna ,
portava una fragancia
amb un retol on i posava Amistad.
Tot donava po i jo t'explicaba
els mil contes de la nostra vida.
I ara et veig passar
i una fragancia nova m'envolta i m'atrapa
quina olor em mostraras avui ?
S'han perdut uns dies d'estiu
on el sol lluia amb armoniona i calor
tardes on la platja era la teva vida ,
i la sorra et protegia de tot mon ofegat.
Es ara quant tens que demostrar
que portes un vestit blanc on iluminada
per rajos de dieferents sols ,
crides treient fora els comentaris inoportunts
que fan que avui estiguis trista.
Amiga meva deixam
que a traves d'aquest poema t'abraci
ajudemnos , ara avui i sempre ,
correm juntes explorant
maravelles encara no descobertes per humans.
Siguem estrelles en perill d'extinció ,
aquesta nit es fa fosca e intensa
i cada vegada que pronuncio el teu nom ,
mil espurnes de colors cauen
fentme pesigolles al nas ,
esperant que jo les agafi
i les torni a pujar a dalt.
Deixam que t'ajudi a pujar aquest esglao ,
on et colocare al cel blau i estrellat,
la nit es fresca
i em diu que te temps de sobres
per regalarnos un altre moment mes.
Ara la veig Ariadna ,
em fa un ullet i sense que t'enadonis
et besa els llavis mentre dorms placidament al teu llit.




Comentaris

  • Es mol bunic![Ofensiu]
    Sareta_16 | 24-03-2005

    Ja me'l sabia, però m'encanta com tots Clara...La veritat que ets l'amiga que tothom desitjaria!Entregada al 100% sempre!Encara que tu estiguis malament sempre trobes forçes d'on sigui per animar a la teva gent!Ets d'admirar karinyu!Com sempre et dic, gràcies per ser la meva amiga, no et vull perdre per res del mòn!^^ T'has convertit en algú essencial en la meva vida i si no estiguessis amb mi tindria un buit al cor q ningu podria omplir de nou!Jo estic molt orgullosa de tu i creu-me que l'Ari tb de tu, encara q estigui lluny un dia ens reunirem les 3 melonas!:)

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.