Ara que ja no hi ets

Un relat de: copernic

Com passa el temps! Ja tornem a ésser en el Nadal, bé, encara no hi hem arribat, però com si hi fóssim. Els llums d'aquestes dates ja resplendeixen i els botiguers no paren de vendre. Societat de consum!. I jo sense tu. Ara farà set mesos que te'n vares anar. Set mesos en els que ja res ha estat igual que abans, set mesos en els que miro el teu retrat i una sòrdida melangia em puja des de l'estómac fins al coll.
Quan vares arribar a la meva vida tot era joia. Sortíem a passejar i jugàvem. Sempre has estat enjogassada. A vegades ens trobàvem amb altres parelles desconegudes i ens dèiem unes quantes coses. Trencaves el gel inicial amb la teva alegria, amb la teva espontaneïtat. Jo, que he estat sempre més reservat, em mig disculpava per la teva temeritat, però no feia falta: Les altres parelles ho entenien de bon grat i a vegades s'afegien a la gresca. Però també t'agradava estar-te a casa. Tenies el teu costat de sofà preferit i no permeties que jo m'hi posés. Quan ho feia, rondinaves, zelosa del teu raconet. A vegades, quan no feien res de bo a la tele dormíem de costat. Com recordo aquelles becaines!. Després d'acariciar-te una estona ens venia el son, dolç com una mel, mentre a la caixa tonta se succeïen les escenes sense que tinguessin recepció en nosaltres. I que dir dels dies de Nadal. Després d'un àpat exquisit, sortíem a donar una volta. Quin silenci!. La ciutat estava buida. Només algun solitari deixava la seva empremta en el fred del carrer. Anàvem al parc a estirar una mica les cames i quan tornàvem agraíem la sobtada escalfor de la calefacció.
Torno a mirar el teu retrat. Et vaig fer aquesta fotografia poc després de conèixer-nos. Estaves molt maca amb el teu serrell sobre els ulls i el collar antiparàsits al coll. Ja fa set mesos que em vas deixar, Kira i aquest serà el meu primer trist Nadal sense tu.

Comentaris

  • Bones!![Ofensiu]
    Gorwilya | 11-12-2004

    És el primer relat que llegeixo teu i he de dir-te que m'ha agradat molt... En un principi no ho semblava, però poc a poc que anava avançant el relat m'ha anat semblant que anava dedicat a una mascota..
    És molt bonic!!

    Una abraçada i sort!

  • Sorpresa![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 04-12-2004

    Et juro que en molts relats acostumo a endevinar els finals ( la qual cosa no sempre és agradable); però mai m'hagués pensat que aquest anés dedicat a una gossa. Realment, abans de saber que ho era, gairebé m'emociono...
    Amb això tampoc vull dir que no espugui sentir pena per la mascota desapareguda, esclar.
    Està molt bé, el teu escrit. Trenca amb la resta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

372262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...