Ara ja dormo

Poca llum, parets blaves, un Che Guevara que m'observa, una son que s'amaga entre la nit.
Poesies, potsers revolucionaris, bells somriures plasmats en fotografies, reculls de retalls dels diaris convocant fets importants, si sabéssiu quantes cançons hi han difuminades en aquest suro adolescent.
Si sabéssiu els somriures i de vegades llàgrimes que corren per l'habitació, sempre presenciats per personatges, els quals mai s'assemblen a mi.
Tanco els ulls i en aquesta nit d'insomni, veig els cossos d'infants espantats tremolant sota els llençols, més enllà una parella que s'abraça suaument mentre plora, al costat un nadó dormint sobre els braços d'aquella mare que mor d'amor al veure'l, i entre tot això, entre les lletres, cançons, imatges i parets, em trobo estirada sobre un llit, el qual no em resulta familiar, escrivint simplement el que em passa pel cap, i el que senzillament observo per aquesta finestra, es llavors quant m'observo a mi mateixa i espero que els somnis se'm emportin a altres mars, a altres illes, fins arribar a la son.
Son les cinc i encara estic desperta, alço la mirada i de nou em trobo amb aquells ulls, amb aquella frase: HASTA LA VICTORIA SIEMPRE.
Ara ja dormo.