Aquells ulls

(Aquests ulls màgics i preciosos són els de la nena que mostro a la foto de la meva biografia, a tu nineta que no et conec, aquest relat te'l dedico a tu.)

Ningú sap la sensació que se sent al veure aquells ulls, però quins ulls... allò eren dos móns on pedrers per sempre mes, tants secrets que devent guardar busquen raons per seguir hipnotitzant amb la seva bellesa. I quina bellesa amics, allò si es que es espectacular, quant et clava la mirada deus morir en silenci tendrament, per un moment oblidem-nos del que estem fent i mirem aquests ulls negres tan profunds, sembla que et traspassin l'anima, que melosos, que poètics, quanta inspiració i llibertat es respira observant-los, tornem a mirar aquests ulls i pensem en la tendresa que li fa falta al món per arribar a la pau, juguem amb aquesta dolçor només per sentir-nos observats per aquest àngel.
No li puc aguantar la mirada a aquest ésser preciós, de ben segur que aquests ulls estan somrient, o qui sap cada vegada que els observo tinc la sensació de que m'abracen. Tan ingenus, grans, negres, amb milers d'històries com a mínim per viure, estic segura que captivaran les mirades i els cors de milers de persones que com jo t'observem i ens trèiem el barret per transmetre'ns aquesta tendresa, vida meva. Amb aquestes perles negres ens beses, i ens omples els cors d'esperança, amb ells ens fas sentir estimats per uns instants. No voldria imaginar aquests ulls negres plorar, de ben segur que jo també ho faria, perquè ens amoïnem per tonteries i no veiem la fragilitat amb la que deus mirar de vegades, si el poder es pares un segon i et mires, les guerres i la fam que tu passes no viurien ahir avui ni demà, però no es capaç d'observar-te tresor, sap que si ho fes el seu treball moriria derrotat per tu, no es pot permetre perdre .
I ara en la llunyania de les mirades, els teus ulls es creuen amb els nostres, i un encant dolç ens rodeja la cara, ai petita quanta tendresa desprens, quanta brillantor ens fas arribar, passaran els anys i viuràs milers d'històries precioses que potser et faran riure o qui sap per mala sort plorar, però tu segueix hipnotitzant les ànimes dels demés amb la teva bellesa, perquè amb la teva màgia ens podem enamorar, perquè amb aquests ulls on resideixen secrets s'amaguen respostes que criden a estels fugaços.
No et conec i mai et coneixeré però des de que he vist la teva foto, pots estar-ne segura estiguis on estiguis que quant recordi uns ulls o una mirada, la teva cara s'apoderarà del meu món, des d'ara ulls dolços m'has arrencat un tros de vida, i m'has arravatat el somriure i les paraules, si llegeixes això i algun dia vols sentir-te a prop meu, tu observa la nit i conta nou estrelles a l'esquerra, tan se val per quina comencis, a la novena sempre em trobaràs a mi ulls dolços. (Aquests ulls màgics i preciosos són els de la nena que mostro a la foto de la meva biografia, a tu nineta que no et conec, aquest relat te'l dedico a tu.)