Aquells records...

Has fet una fotografia molt realista de qualsevol celebració familiar. Amb el teu toc personal has aconseguit la calidesa necessària, que ens convida a fer una serena reflexió sobre la infància.
Bon Nadal i rep una forta abraçada
Pinya de rosa

de la seva infantesa però, malauradament, molts són els que han de treballar arreu del món per ajudar la família que no té medis per a viure dignament. També hi ha, com en el meu cas, els qui teníem germans petits i vam haver de créixer més de pressa i dedicar-los-hi un temps que ens pertanyia. Però jo no me'n penedeixo gens. Tinc una gran família i estic orgullosa d'haver pogut ajudar els meus.

Et desitjo també bones festes i molta inspiració per l'any vinent.

que qui té un amic, té un vertader tresor i és ben cert. Aquest Antonio, a més a més, ha demostrat ser una excel·lent persona.
Bon relat, estimada Montse.
Us desitjo a tu i al teu marit unes molt bones festes i que el proper 2015 sigui un any curull de coses bones.
Una càlida abraçada.

Afecte. És ben curiós, l’afecte es dóna, de vegades, sense saber perquè a persones determinades i, possiblement aquestes ni en siguin conscients.
El teu personatge té amics per passar-s’ho bé, per gaudir de la vida però el seu afecte va per un personatge humil que està al seu servei.
Ens diràs alguna vegada, si l’Antonio se n’arriba a assabentar?
—Joan—

Un relat preciós sobre la infantesa, més tendre, més càlid. Curiosament difereix de tota la resta que he llegit fins ara d'aquest tema en aquest concurs, tots són més aviat pessimistes, més trists. Així que una mica d'alegria no fa mai mal. Enhorabona i sort.
Edgar