AQUELLS DIES

Un relat de: Lluís Berenguer



Voldria agafar la llunyania
d’aquells dies i fer-los presents,
ara mateix!
Viure la pretèrita realitat
d’aquella jovent experiència,
quan la llum del meu ésser
il·luminava nits que exploraven l’amor
i dies d’eterna il·lusió
entre rialles d’amics perduts.

La força i la flama
cremaven aquells dies
sense adonar-me...
hui no queda res,
sols un record.

Voldria agafar la llunyania
d’aquells dies i fer-los presents,
ara mateix!
Però el vent s’emportà aquell fum
de llibertats i desitjos,
de gosadia i felicitat...
tot allò...
sols un record.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    Els records dels temps passat i viscuts en plenitud haurien de ser el fonament de la vida de present! Vell i molt bell poema! La nostàlgia pot ser dolça si no és anorreadora. Amb total cordialitat

  • nostàlgia[Ofensiu]
    Atlantis | 28-03-2021

    Nostàlgia de la joventut. La repetició dels primers versos de les dues estrofes li dona ritme.

    Tots sentim una mica de nostàlgia a mesura que creixem.