Aquell divendres d'agost

Un relat de: Mercè Bellfort

En Josep agafa el carro de la compra i hi fica el seu germà petit. Repassa la llista que li ha deixat preparada el pare i no entén la meitat de les paraules però se les imagina.
Fa força fred i surten al carrer ben abrigats, ell i en Tomàs que no para de riure. S'ho passa tan bé amb en Josep! Tot just té tres anys però és espavilat i murri com ell sol: des del carro va espantant els nens que caminen a prop seu i, tot seguit, s'amaga. En Josep el deixa fer fins que arriben al supermercat. Allà agafa el seu germanet a coll per tornar-lo a ficar en un carro del súper. Comencen el recorregut i en Josep va recitant en veu alta la llista d'aliments: arròs, llet, oli, cigrons, llenties, ous, pa... Són paraules curtes i en Tomàs les va repetint com un lloro mentre va jugant amb els productes.
Es pot dir que gràcies al seu germà cada dia aprèn coses noves. Avui quan han anat a pagar, el caixer els ha comptat dues ampolles d'oli en lloc d'una i en Josep s'ha queixat ja que no van gaire sobrers de diners. En sortir s'adreça a en Tomàs i li explica què ha passat d'una manera tan simple i divertida que el petit ha dit i repetit deu vegades " dos olis, no; un oli, sí!" A continuació comencen a cantar la cançó dels números que diu:
u, ets tu; dos, és l'ós; tres, de res; quatre, és l'altre; cinc, ja et tinc; sis, Narcís; set, tinc set; vuit, ja és cuit; nou ja plou; deu, marrameu.
Tothom pren els Ventura com uns germans especials però entranyables. Tothom sap que s'han hagut de fer homes abans d'hora. Tothom sap que la mare els va deixar aquell divendres d'agost.

Comentaris

  • Impactant, dur, trist[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-06-2013

    Vas llegint i acabes amb una imatge 'afegida' al que tenies i que ho canvia tot. És l'art dels relats curts ben pensats, ben elaborats.

    Enhorabona, per la sensibilitat i com l'has plasmada, un cop més!

    Mena

  • Ha de ser dur...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-10-2009 | Valoració: 10

    que la necessitat t'obligui a comportar-te com un adult, quan encara ets nen. I injust també, perquè és com si et robessin l'infantesa que mai recuperaràs. Tu ho expliques molt bé a través de la història d'aquests dos germans, i ho fas amb tendresa, amb mots reals que podem imaginar en la boca d'uns nens.
    M'ha agradat llegir-te, Mercè "veina"
    Una abraçada!

  • Tendresa...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-10-2009

    ... i humanitat quotidiana, amb un rerafons ben creuat de denúncia social en aspecte ben concret.

    Salut i rebolica!

  • Paraules ben senzilles...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-10-2009 | Valoració: 10

    Paraules ben senzilles, paraules ben triades i lligades. Relat que es llegeix d'una volada amb un somriure als llavis. Quan arribes al final, però, el somriure es trenca i es transporta a una trista, trista realitat.
    - Joan -

  • Aquests germans [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-10-2009

    a més a més d'entranyables, jo diria que són uns herois perquè no tan sols fan tasques no gaire adequades a la seva edat sinó que ho fan amb alegria.
    Què t'haig de dir que no sàpigues ja, del que penso de tu com a escriptora?
    Que m'encanta el teu estil?
    Que sempre utilitzes els mots adients?
    Ah! sí.No t'he donat les gràcies pel que intento aprendre de tu.
    Una abraçada i aquesta vegada i afegeixo petonets.
    Nonna

  • Uns vailets espavilats [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-10-2009 | Valoració: 10

    els de la teva historieta en la que les circumstàncies els obliga a aprendre moltes coses, entre elles a lluitar, tot i que lo normal és que es lluiti més tard.
    Perdre un dels progenitors sovint comporta aquestes cosses que ens relates amb alegre tendresa però que arriben a glaçar-nos el cor .

    J. Lluís

  • Sentiment d'afecte i comprensió[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-10-2009

    i d'humanitat, ens fas venir amb el teu relat.
    Salutacions cordials,

  • L'aprenent [Ofensiu]
    jos monts | 21-10-2009

    Bé coses quotidianes.

Valoració mitja: 10