Cercador
"Apocalypse Now" (F.F. Coppola, 1979).
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
—Tu què faries? Ja he quedat escaldat amb el RepteClàssic del monstre, i ara no voldria enganxar-me els dits amb aquest. Com que Xavier Valeri, el convocant, ha escrit que al text s'ha de concretar el nom d'una cançó existent, que la cançó ha de ser coneguda per poder-la escoltar, no acabo d'entendre què vol dir amb això però no vull empipar-lo demanant-li més aclariments, m'ha passat pel cap que "Cançó durant la tempesta" podia ser el títol d'una cançó, així que l'he buscat amb Google i m'ha sortit que "Durant la tempesta" és una pel·li catalana del 2018, un thriller de ciència-ficció dirigit per Oriol Paulo. He trobat un tràiler i també la banda sonora, que és força xula però que no té cap cançó...
—Doncs què penses fer?
—Mira, seguint en el món del cine i prenent-me algunes llicències, he recordat aquella escena del començament d'"Enemic a les portes", pel·li de Jean-Jacques Annaud, del 2001, en què soldats soviètics mal armats pretenen travessar el Volga en barcasses i uns quants Stukas els delmen. Les llicències serien que l'atac és la tempesta i la cançó seria el bram de la sirena que duien aquests bombarders, per acabar d'acollonir, quan atacaven en picat...
—Ho veig massa forçat.
—Sí, però és que no m'has deixat acabar. Volia afegir que aquesta seqüència m'ha fet recordar-ne una altra, tant o més truculenta, en què un atac aeri anorreador és la tempesta en sentit figurat i la cançó seria ni més ni menys que la "Cavalcada de les valquíries", de Richard Wagner, interpretades en versió operística on intervenen vuit veus, entre sopranos i contralts, saludant-se amb els crits de guerra "Hopotoho!" i "Heiaha!". M'imagino que ja veus per on vaig, no?
—Sí, home, i tant!
—Era fàcil. Doncs això: el relat serà la descripció, no pla a pla però gairebé, de l'antològica escena de l'atac d'helicòpters estatunidencs de cavalleria aèria a un poblat Viet-cong, d'"Apocalypse Now", amb Robert Duvall interpretant el coronel que comanda l'operació i que vol ocupar el poblat costaner perquè els surfistes de l'esquadró puguin gaudir amb les ones espectaculars.
Després de visionar l'escena a D'acord.ru, prenent notes, llegeixo a la meva dona:
—La música de Wagner s'escolta des del moment 37'25" al 43'10". La seqüència comença una mica abans, al 34'05", quan els soldats corren cap als helicòpters, una dotzena llarga, que s'enlairen mentre el corneta toca a combat. Quan s'aproximen al poble, el coronel ordena que posin música de Wagner, que segons ell treu de polleguera als vietnamites. Quan senten la música, evacuen l'escola i tots corren a amagar-se a la jungla. Al 39'45" comença l'atac: amb coets, a les envistes del poble, i metrallant camperols endarrerits, quan el sobrevolen. Els helicòpters fan diverses passades, abans d'aterrar. Al 42'10" els soldats desembarquen, per ocupar el poblat, i alguns resulten ferits. La música deixa de sentir-se. Comença l'evacuació dels ferits. Una noia llança una granada dins d'un helicòpter...
—Ep! Mira de no passar-te de les cinc-centes paraules...
—Ostres, tens raó!
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCCXV (tema: CANÇÓ DURANT LA TEMPESTA) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, quatre d'elles "Cavalcada de les valquíries".
—Doncs què penses fer?
—Mira, seguint en el món del cine i prenent-me algunes llicències, he recordat aquella escena del començament d'"Enemic a les portes", pel·li de Jean-Jacques Annaud, del 2001, en què soldats soviètics mal armats pretenen travessar el Volga en barcasses i uns quants Stukas els delmen. Les llicències serien que l'atac és la tempesta i la cançó seria el bram de la sirena que duien aquests bombarders, per acabar d'acollonir, quan atacaven en picat...
—Ho veig massa forçat.
—Sí, però és que no m'has deixat acabar. Volia afegir que aquesta seqüència m'ha fet recordar-ne una altra, tant o més truculenta, en què un atac aeri anorreador és la tempesta en sentit figurat i la cançó seria ni més ni menys que la "Cavalcada de les valquíries", de Richard Wagner, interpretades en versió operística on intervenen vuit veus, entre sopranos i contralts, saludant-se amb els crits de guerra "Hopotoho!" i "Heiaha!". M'imagino que ja veus per on vaig, no?
—Sí, home, i tant!
—Era fàcil. Doncs això: el relat serà la descripció, no pla a pla però gairebé, de l'antològica escena de l'atac d'helicòpters estatunidencs de cavalleria aèria a un poblat Viet-cong, d'"Apocalypse Now", amb Robert Duvall interpretant el coronel que comanda l'operació i que vol ocupar el poblat costaner perquè els surfistes de l'esquadró puguin gaudir amb les ones espectaculars.
Després de visionar l'escena a D'acord.ru, prenent notes, llegeixo a la meva dona:
—La música de Wagner s'escolta des del moment 37'25" al 43'10". La seqüència comença una mica abans, al 34'05", quan els soldats corren cap als helicòpters, una dotzena llarga, que s'enlairen mentre el corneta toca a combat. Quan s'aproximen al poble, el coronel ordena que posin música de Wagner, que segons ell treu de polleguera als vietnamites. Quan senten la música, evacuen l'escola i tots corren a amagar-se a la jungla. Al 39'45" comença l'atac: amb coets, a les envistes del poble, i metrallant camperols endarrerits, quan el sobrevolen. Els helicòpters fan diverses passades, abans d'aterrar. Al 42'10" els soldats desembarquen, per ocupar el poblat, i alguns resulten ferits. La música deixa de sentir-se. Comença l'evacuació dels ferits. Una noia llança una granada dins d'un helicòpter...
—Ep! Mira de no passar-te de les cinc-centes paraules...
—Ostres, tens raó!
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCCXV (tema: CANÇÓ DURANT LA TEMPESTA) i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word, quatre d'elles "Cavalcada de les valquíries".
Comentaris
-
Oblit.[Ofensiu]Joan Colom | 21-10-2025
Se m'ha oblidat indicar, després del títol, que el relat no havia estat creat amb IA.
-
Megarelat[Ofensiu]SrGarcia | 20-10-2025
Un relat - escudella; molta barreja de gèneres.
En primer lloc, és autoreferencial (un relat sobre escriure relats).
En segon, és autobiogràfic (encara que sigui mentida, la primera persona així ho mostra).
En tercer, una crítica cinematogràfica amb tots els ets i uts del gènere, sense estalviar detalls.
En quart, tot ell és dialogat; això és una obra de teatre.
En cinquè, és un relat circular, s'acaba per on ha començat.
Això del plantejament, nus i desenllaç, ja és una cosa una mica passada de moda.
Sobre el teu comentari, t'he de dir que no escriure una trilogia, sinó una tetralogia, sobre el tema de l'odi compartit.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]
- Larves saltadores. [text no creat amb IA]
- Maleïts llibres! [text no creat amb IA]
- J.C., flagell de morosos. [text no creat amb IA]
- Temps de tempesta. [text no creat amb AI]
- Pedagogia cinematogràfica? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ENDORFINA.
- "Apocalypse Now" (F.F. Coppola, 1979).
- "L'enigma d'un altre món" (Nyby & Hawks, 1951). [text no creat amb IA]
- IA: "Las Meninas", modificades. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- IA: Mondrian vs. Pollock. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- Premeditació i traïdoria. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NANORELATS. [sense el concurs d'IA]
- Lletraferit? [sense el concurs d'IA]
- Probablement sóc un perepunyetes, però... [sense el concurs d'IA]