ANHEL D'ESVANIR-SE.

sense cara, ni vestit llampant, ni matèria prepotent... suau, fort, de cèl·lules oxigenades... inodor, incolor, amb sabor de flor de taronger i farigola de terra ferma...
com el vent que pentina i despentina a cada moment la forma avorrida e la monotonia diària, que refresca la pell, que desperta, aviva i no mata...
tu ets com aquest vent suau, fet de paraules belles, cultes i tant ben guardades... que mai fereixes amb sons estridents, que omples els versos de bellesa nova i maca...
gràcies per poder-te llegir, per poder aprendre que fer poesia és un art de sensibilitat extraordinària...
i gràcies pels teus comentaris tants humans i tants plens d'animadores paraules...
i felicitats per estar allà dalt de la web amb tot mereixement, amb tota dignitat resplandor...
una abraçada!!!!

Maradga,

Ets ben bé una dolça airina que ens desvetlles, en tots, el desig -profund i bell- de no voler-nos esvanir mai... i romandre aquí, sense fi.

Rere cada paraula teva hi ha un paisatge que, verament, admiro.

Una abraçada.

Sento la remor de riu, la carícia de les fulles, la pau de la natura. Veig la claredat de l'aigua, la llum del sol, la llibertat dels pardals, mentre et llegeixo. Gràcies per aquest paissatge tant meravellós. Petons.

el vent, s'ensenyorés de tu, ens hauries de dir cap on bufa, per seguir-ne el curs. Si de sobte el vent, s'ensenyorés de tu, cercaríem dins l'aire els versos en remolí que segur que cantes pel camí.

La teva poesia és bellesa. És l'anhel d'esvanir-se per perllongar-se en el temps, més enllà de les paraules.

Endavant!

LLIBRE

He quedat captivat d'entrada amb la teva biografia, esplendidament relatada. I després, sorpresa!!

Hem capbussaré entre les teves onades. Fins aviat.

però en quin món, Maragda, en quin món! M'adscric a allò dit per en BARBABLAVA.
M'agrada molt com el descrius; les tardes d'estiu, la riera o el riu enjogassat, la nit plàcida amb tu convertit/da en vent...
Queda molt i molt bé aquella rima en forma de pinzellada entre "fulles" i "muses". M'ha semblat un poema descriptiu molt interessant.
Enhorabona pel poema i pels comentaris que has rebut!
Salutacions

que bonic i elegant, m'han agradat especialmetn aquests versos

Ah, si fos el vent!
Entre branques argentades xiularia,
espiant la nívia lluna,
tan silent,

De vegades jo també he pensat en si fos vent o mar o tempesta de tardor, però només sóc una pobra mortal a qui no queda sinó dibuixar amb paraules impressions de deesa.

una abraçada
glòria

M'encanta com escrius. Quina elegància!
Crec que fins i tot jo em donaria a la mort en un ambient tan plàcid...

M'agradat molt el teu poema Maragda,
Felicitats