Anem a viure

Un relat de: ITACA

Te'n recordes d'aquella solitud
Envoltada de companyia ?

Doncs m'ha confessat que no li caic be.
Dimecres tarda, vaig sembrar seguretat
Per mirar a traves d'un forat
Que soc d'un món on res em pot frenar.

Te'n recordes d'aquella piràmide
Que sovint pregava per trobar?

Doncs amb tu vaig trobar arena suficient
Per nedar per uns anys on Cleopatra
No sabia que enamoraria a un company nostre,
Oi Terenci ?

Avui ja no vull trobar, només descobrir, apassionar,
Tocar simples carícies
abans de que m'acaricien elles a mi.
Novament he guanyat,
no busco aquella perfecció,
Tan sols viure, viure, viure.
I seguir vivint on els móns
Juguen tot creant noves galàxies.
Anem a viure.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.