Amor traginer

Cotxe, que catalitzes les bones vibracions del motor,
ets un turisme enamorat de la carretera i els seus quilòmetres,
t'agafes a l'asfalt amb bon cautxú i a la velocitat adequada.
Ets un medi de transport genial i n'estic molt orgullós de tu.

Petroli, sant, que estàs amb els Déus del Mitjà Orient,
tu ens has dut el progrés, cremant les teves propietats.
Qui, si no tu, has asfaltat les nostres carreteres d'amors,
d'històries vitals d'uns i altres? Malgrat la mort i els accidents passin factura.

Benzinera que apareixes enmig del no res,
tu ets l'oasi de la carretera, i ets part del paisatge urbà
que permet refer-nos d'un viatge esgotador i esgotat
per continuar cremant el combustible en pro del viatge.

Conductors que estimeu els vostres vehicles,
com si els haguéssiu parit, o engendrat, o familiaritzat.
Qui, si no vosaltres, faríeu l'amor en arribar al vostre destí?
Qui, si no vosaltres, duríeu la quitxalla a les escoles?

Mecànics, sou hereus dels manyans que ho arreglen tot,
aquells qui permeten que el carro funcioni, malgrat la tecnologia.
Aquella que s'espatlla pel mer ús i funcionament de la màquina.
Qui, si no vosaltres, permetríeu tantes històries d'amor amb èxit?

Amors de metall, petroli i cautxú, feu dels desplaçaments
la vostra raó de ser. Em commou la vostra democratització del viatge
i del progrés, sublim i accelerat a passos de gegant.
Heus aquí l'amor que us deu la humanitat, per ser com sou i fer el que feu.