Amor que mata

La sang corria pel terra. Un assassinat més. La policia va arribar en dos minuts. L'escena era prou tràgica. Tot de gent s'arreplegava al voltant de l'incident.
Més tard, la policia ja havia fet fora gairebé tota la gent d'aquell lloc. Els cotxes es paraven a preguntar, però la policia els obligava a seguir.

En Jeremy era a casa seva quan va sonar el telèfon.
-Digui?
-...
-No pot ser-. Es va posar una mà al cap i la del telèfon va començar a tremolar.
-...
-Segur que és ella? Déu meu!-. Estava pàl.lid.

Resulta que en Jeremy era el marit de la Sandra, la víctima de l'assassinat. Eren quarts de nou del vespre. En Jeremy, abans de la trucada, estava preparant el sopar. Ara trucava amb les mans tremoloses i entre llàgrimes i renecs desesperats el seu germà.
-Què dius? Però com pot ser? Ara mateix vinc cap aquí. Pobra Sandra.

El timbre de la porta va sonar, i va entrar en Fizit, el germà d'en Jeremy.
-Com estàs?
-Fizit, no podré viure així... no et pots arribar a imaginar com me l'estimava, la Sandra.
-Pots estar segur que jo t'ajudaré en tot allò que calgui.

A la comissaria, allò era la notícia del dia, i hi havia molt de moviment. El comissari tenia el setanta per cent del personal treballant en el cas. Krat i Jones eren els qui estaven més ben preparats, doncs coneixien amb profunditat cada un dels criminals de més envergadura que hi havia fitxats. Van agafar el cotxe i van anar al pub d'un barri perifèric, el barri Cornote. El pub s'anomenava Thriller,
i allí, on no hi deixaven entrar menors de vint-i-un anys, era on es reunien les màfies de la ciutat, la ciutat de Tràvender.
Van entrar. En aquell moment, l'ambient, que cada dia era molt sorollós i amb molt de fum i d'alcohol, es va calmar. Quan entrava la policia la gent solia deixar el got, la copa, l'ampolla o la gerra sobre la taula, quasi sense fer un glop.
En Jones es va quedar mirant uns instants un dels graffitis de la paret, un dibuix d'una calavera amb un desert com a rerefons.
-Jones, què fas? Anem per feina.
El cambrer, més que res per por, estava disposat a dir el que fos. Tant en Jones com en Krat sabien que es deia Paul, i que era inofensiu i reservat pel que fa als vicis i a l'ambient d'aquell local, sabien que, com a mínim, era honest.
-Paul: hi ha algú més, treballant al local?
-No. Ara no. Però puc trucar l'amo.
En Krat es va dirigir a en Jones:
-No ens dirà res, l'idiota d'en Henry. Però fem-lo venir-. I girant-se cap a en Paul li va dir:
-Truca'l.
Llavors van preguntar-li quins clients no havien estat allí al vespre, i es van apuntar tots els noms a la llista. En van eliminar els no sospitosos. No tots els clients eren capaços de matar algú, malgrat la mala fama del pub i els moviments del barri. Van aconseguir tres sospitosos interessants, i en aquell moment arribà en Henry.
-Què! Alguna punyalada?
-Un assassinat al carrer Montoya.
-Un assassinat? Aquí la gent és noble, no es dediquen a aquesta mena de coses.

En Jones i en Krat van estar donant voltes amb cotxe pel barri, i van trobar un dels sospitosos. Va pujar de mala gana i enmanillat al cotxe, preguntant per què li havien espatllat la seva passejada nocturna.
-Karl, sabem perfectament i tan bé com tu que no només era una passejada nocturna.
Però durant el registrament no li havien trobat cap arma blanca ni droga.
Un cop a la comissaria, el van fer declarar:
-Un assassinat? A mi m'agrada anar de putes, no matar gent!
-Karl, ja has matat a dues persones, et pot caure una pena de les grosses.
-Doncs aquí s'ha acabat la declaració. No penso parlar més del tema fins que no hagi consultat el meu advocat.
La policia va tenir l'advocat allí en vint minuts. En Karl va demanar parlar-hi a soles, hi tenia tot el dret.

-Karl, l'he feta bona.
-Què vols dir?
-Que jo he matat aquella dona. Aniré a la presó.
-Tu?
-Si. Estava enamorat d'ella. Es deia Sandra. Ha sigut una bogeria, no saps com me n'arrapenteixo. Confessaré.
-Però què dius!
-S'ha de fer justícia, sóc un assassí. Només vull que sàpigues que no t'has de buscar problemes. Busca't una bona feina, Karl. En el fons, si ets raonable, te'n pots sortir. Ja saps el que t'he dit sempre, i aquest cop l'assassí sóc jo, ho estic visquent en carn i os.
Van trucar a la porta de la saleta on els havien deixat. I van sortir. En Karl va sortir amb el cap baix i remugant coses que no s'entenien. I, per fi, l'advocat va confessar:
-L'autor del crim sóc jo.
Cares pàl.lides, i d'un astorament impressionant, però, de seguida, el comissari va manar:
-Enmanilleu l'advocat i tanqueu-lo a baix. Té dret a guardar silenci i a demanar un advocat. Tot el que digui pot ser util.litzat en contra seva durant el judici.

Quan en Jeremy i en Fizit van rebre la notícia, sabien qui era l'advocat. Era un antic amic d'en Jeremy, els unia una gran amistat. A l'enterrament, en Jeremy li va prometre al seu germà que no tornaria a tenir cap mena de relació amb en Gabriel, l'advocat, i amic des de l'infància d'en Jeremy.

En Gabriel va sortir de la presó al cap de sis anys per bona conducta, però no va tornar mai a ser el mateix. Havia estat casat durant més de vint anys. De la seva família, només va tornar a parlar amb el seu pare, es veien un cop al mes.

I aquí s'acaba la història d'aquest advocat enamorat de la Sandra, massa bojament enamorat i ara massa bojament també arrepentit. A vegades, la persona menys sospitosa pot cometre qualsevol acte cruel, i això n'és una petita mostra.