Amor, mort, amor...

Doncs sí! Ves per on me n'he enamorat de tu, i això que no t'he vist mai d'una manera figurada, però mira m'has ben seduït. Vols saber com t'imagino? Ara mateix t'ho explico.
La primera imatge que em ve al cap són els teus cabells, llargs, rinxolats i ben lluents. Tens la pell molt bruna i duus un vestit de color blanc, d'estil eivissenc, que el vent amb ganes de jugar el fa voleiar facilment i el sol -tot arrogant i desvergonyit- es posa al teu darrera perquè jo et pugui endevinar les teves formes a contrallum. És aleshores quan em vénen unes ganes de passar-te el palmell de la mà, per sota del teu vestit, i grapejar la teva carn que no vegis.
Però no és la teva aparença sensual el que em fa desvetllar el desig per tu, sinó una constant, eterna, actitud d'oferiment envers tots nosaltres, aquesta actitud tan femenina, tan propia d'una mare, d'una amant i ens vols donar, amb molt de gust, el teu previsible i temut bes definitiu, un bes sincer que ens transmet la frescor d'una tarda d'estiu a la platja, he dit platja? Sí, i vas enfonsant el teus peus nus a la sorra mullada i ens esperes per endinsar-nos junts en el mar i deixar enrera el terra tan dur.
Se't fa difícil entendre perquè, nosaltres, som tan ignorants, ja que sempre estem fent el ronso, defugint de la teva realitat, de no voler xalar del teu camp de roselles i ginesta.
-Què ho fà que no voleu venir amb mi?
-¿Per què voleu romandre fermats en aquest bosc ple d'esberzes que us estant cercant amb llurs braços coberts de mil ganivets?
-Veniu al meu turó, veniu on no hi han fustes estavellades al terra i podreu córrer descalços, fins i tot... nus! Davallarem rodolant abraçats pel pendent. Ja veureu que ens ho passarem bé.
-¿Per què em teniu tanta por? Si jo us estimo molt, farem l'amor tot sovint i beurem l'aigua jove d'una font que sempre està rajant, a més, el déu del vent és molt engrescador i ens fara companyia.
-Veniu, veniu...