Amor interracial

“Empresonat en un desert de dunes i calimes, els únics barrots que em fiblen són els entrebancs físics que m’impedeixen trobar-me amb tu. Visc embriagat per la teua pell tan clara i tan bella com la neu. I amb ella somie nit i dia”.
Patrícia restà esbalaïda per aquests mots que li atiaven el cor. Ho deixà tot i s’acostà al llindar del desert per conèixer Hassan. Quan hi arribà, tots els designis de l’amor semblaren complir-se. Aquella nit s’adelitaren en el plaer de la concupiscència carnal entre prometences que res doblegaria els seus sentiments.
L’endemà Hassan isqué de caça però Patrícia preferí dormitar en aquell tàlem de volutes arabesques com a capçalera. Havent perdut el darrer fil de son on aferrar-se, la curiositat la vencé i inspeccionà la llar. En un habitacle un tant fosc, hi havia un llit d’estil molt occidental. Sota aquest sobresortia l’angle d’un paper molt discret per a la vista però que no passà desapercebut per a Patrícia. L’encuriosida amant furgà sota el llit i descobrí apartant els serrells del cobertor... un fitxer molt ben organitzat amb desenes de fotos de dones de totes les races possibles. Ordenades geogràficament i alfabètica, a l’apartat d’Europa del Nord trobà la seua foto junt al poema que ella rebé.
Regirant més fitxes aplegà a la part de l’Àfrica Subsahariana. Agafant una la foto d’una femella a l’atzar, llegí els següents versos: “Empresonat en un desert de dunes i calimes (...). Visc embriagat per la teua pell tan fosca i tan bella com el banús”. Quelcom semblant descobrí en la part anomenada Sud-est asiàtic: “(...) embriagat per la teua pell tan daurada i bella com un capvespre”. I així successivament.
Al son d’il•lusions que es feien estralls, a Patrícia li acudí a la ment la conclusió que la globalització, amb les seues impúdiques urpes, també havia tocat els pocavergonyes de tota la vida.