Ambicions després de l'hospital

Un relat de: Bonhomia

Estic davant de l'ordenador. Els meus pensaments flueixen. Sóc una serp que es vol menjar el món. Mai és tard.
Ahir a la nit vaig sortir. Hi va haver un moment a la República que tenia una princeseta al meu costat mentre jo estava dret, mig ballant. El Josep va voler canviar de lloc i ja no la vaig veure en tota la nit.
La bellesa d'aquella noia m'inquietava, però el meu desig no era del tot lligàr-me-la, sinó ser conscient de que al món n'hi ha moltes, de noies boniques.
Es parla molt de la bellesa interior. També l'admiro, és clar. No som robots. S'ha de traspassar la pell.
Em vaig prendre aquella bellesa com un divertiment apassionat.
I ara em pregunto pel meu futur. No acabo de viure bé el present. Això, de vegades, em preocupa. Visc a Sabadell, que per mi és una ciutat morta plena de comerç. Segur que no ho seria si tingués diners. No vull pecar de materialisme, però seria una manera de sortir del pou.

Vull ser una agulla viva, que faci mal, sense perdre el meu jo. Així em recrearia amb alguna cosa. No és que tingui ganes de violència, però si que estic una mica irritat. Amb això, no hi ha dret. Jo he nascut per viure, i la societat de consum se'm menja, perque no la visc. Per alguns pot ser dur, això, però jo hi aspiro.
Vull creuar mars i oceans, vull visitar els museus més famosos del món. Estic fart de la misèria, vull viure en el luxe. La meva soledat m'hi empeny.
M'interessen molt els llibres, m'apassionen, però també vull tindre diners.
Em passo el dia tancat a casa, però sort que tinc aquest ordenador que pertany al meu pare. Potser trobeu dura i massa crua aquesta manera d'enfocar la vida, però jo no vull fer mal a ningú. Això de l'agulla que hi ha més amunt és simbòlic, i jo ho entenc a la meva manera. Interpreteu-ho com vulgueu.

Bé, avui és diumenge i per fi escric a relats, després de dues setmanes i mitja hospitalitzat per la meva "mena" d'esquizofrènia. Espero visitar molt aquesta pàgina, doncs em serveix de molt i hi trobo una diversió, també apassionada.

Ja sé que això no és un relat "com cal", però tenia ganes d'expressar aquests sentiments.
Salut i força.

Comentaris

  • AMIC[Ofensiu]
    1101ilime | 24-11-2007

    Estimat amic , i dic amic perquè els que tenim el COCO tocat, hem ser amics per ajudant-se
    Com fan moltes Associacions de mil mals.
    Mira jo tinc dos fills Sords, i això m'ha martiritzat mot i martiritza, ara que això va per bon camí
    La meva dona cada dia va a pitjor.
    Mira això dels diners és molt relatiu, hi ha gent que amb poca cosa en té prou, jo acabo de sortir de una depressió de camell, però de això ja fa tres anys.
    Ara es pot dir que l'he superat, gracies al Hospital de Sant Pau.
    Jo no en necessito de diners, potser perquè he viscut amb les dues famílies més estalviadores,
    de aquest mont, més aviat tirant a Jueu.
    El cas es que quant miro un aparador, amb coses que m'ha agraden, penso "ho compraria tot"
    Però això a casa meva no ho em fet mai. Em de comprar el realment necessari.
    El consumisme l'imposen els capitalistes per poder engruixir la seva butxaca, i al final els pobrets no sabent que fer amb tants diners, i tenen de anar al Psiquiatre.
    El meu jovi és fer cosses complicades , com remenar teles, provant el ditxossos TDT , tots els mandos plens de botons.
    El matí a primera hora, cada dia tinc una hora de gimnàstica, això és molt bo pel cos i el coco
    Perquè corpore sano in mente sana, com ja deien els antics Romans.
    Mira ja tu he dit tot el que jo sé, que amb va molt bé.
    I si vols veure la meva historia, que és a la llista dels meus Relats, en veuràs un que diu Histories per fer plorar.
    Amic a rebeure.

  • M'alegro[Ofensiu]
    brideshead | 29-08-2007

    molt haver vingut fins aquí, per llegir com expresses els teus sentiments. Què et fa pensar que "no és un relat com cal"? És molt més que un relat, és una crònica biogràfica, ben sincera, que has tingut el valor de fer i compartir amb nosaltres.

    Avui, llegint altres relats, he topat amb un comentari teu a un relataire i la curiositat pel què hi deies, m'ha portat a trobar aquestes "ambicions després de l'hospital".

    Jo et felicito pel teu coratge i et faig un prec: sigues valent per sortir de casa, oblida -per difícil que pugui ser- la teva "esquizofrènia" (com tu ho anomenes), no vulguis ni riqueses ni luxes, estigues satisfet amb el millor que tens: la teva vida lliure i neta, perquè sinó, pot passar allò que tan bé descrius... "Jo he nascut per viure, i la societat de consum se'm menja, perque no la visc".

    Enhorabona pel relat i per la teva franquesa. I cada cop que llegeixi un relat teu més, me n'alegraré doblement... voldrà dir que segueixes amb totes les ganes d'aconseguir ser feliç, només amb la "teva bellesa interior".

    Una abraçada ben forta, Sergi i... fins la propera!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.