AMB TANTES TRANSPARÈNCIES, HO ENSENYES TOT.

Fou la millor experiència d’adolescent. Recordo molt bé quan anàvem a la facultat a estudiar humanitats, que sempre et tenia posats els ulls a sobre, per a veure com anaves vestida, ja que en aquelles edats, la líbido masculina la tenia tan elevada que qualsevol suggeriment o gest femení que, voluntàriament o no, fessis, em revolucionaria les hormones que necessàriament havia de tenir contingudes aleshores i que a la mínima, em podrien esclatar, no sé pas de quina forma, però esclatar al cap i a la fi.

Aquell dia, recordes?, havíem de presentar cadascú el treball sobre el tema que haguéssim escollit lliurement sobre el comportament humà.
Jo, a penes et coneixia encara però em tenies ben atrapat sense que potser tu te n’adonessis i ni tan sols sabia res de la teva vida. Només coneixia el teu nom i para de comptar. Ignorava si tenies amics, parella i fins i tot, on vivies, però m’agradaves molt i sempre procurava estar vora teu.

El meu treball, ja saps, consistí en una extensa xerrada referent a les relacions entre pobles de distintes ètnies. Res de nou ni interessant, i no en vaig treure bona nota. Tu, en canvi, quan et va tocar el torn de presentació, ens vas fer anar a tots, a la sala de projeccions perquè el teu treball sobre l’estudi de les teves relacions personals amb els teus coetanis, necessitava de projector per complementar amb imatges, la teva dissertació. No cal dir que amb la col•lecció de tantes transparències m’ho vas (ens vas) ensenyar tot de tu i així fou com, cegament me’n vaig enamorar. Et vas despullar tant amb aquesta presentació, que ni amb sense roba t’hagués pogut descobrir millor. Per sort, ara, amb les noves tècniques i amb els powerpoints, ja s’han acabat els enrenous d’anar col•locant i traient les transparències en cada exposició. Recordo molt bé aquell teu treball, del qual, jo sí que en vaig traure una molt bona nota.
Ah!, per cert, continues agradant-me com vesteixes i segueixo igual com quan estudiàvem a la facultat, amb l'avantatge que ara no em cal contenir-me tant com aleshores.