AMB LA GORRA AMB ORELLES DE GAT

La dona s´apropa a la finestra, fa un dia fred i núvol, es posa un altre jersei no vol agafar un constipat, potser la metgessa li diria té Coronavirus i ella no té cap intenció d´emmalaltir.
S´apropa al seu company fidel el gos i com sol fer últimament li parla.
- Mira Doc avui fa un dia que si no sabes que aquí no neva mai, el cel té la tonalitat grisa adequada per fer-ho
El gos se la mira i gira cua i es posa a dormir. Ella sospira i pensa que parlar amb els animals ja ho feia abans de morir el marit. Són dies abans de Nadal i malgrat que no en te gens de ganes ahir va engalanar una mica la casa, no sap perquè ho fa potser per passar el temps i no sentir-se tan sola.
A ella sempre li ha agradat la soledat però en aquest cas li ha sigut imposada i això l´amoïna. Ja sap que no som eterns però la mort del company de la vida és una gran pèrdua.
Es persona positiva i sap que de mica en mica ho anirà superant, ella sempre camina endavant. I si no n'hi hagués prou té la companyia dels fills que li omplen la vida.
Els animals, les plantes, la musica, els llibres tot omple i dóna esperança, té salut i dones gràcies del fet que sigui així, per un moment se sent molt afortunada. La vida malgrat tot no ha sigut massa cruel amb ella i esbossa un mig somriure.
Torna a mirar per la finestra i veu que cauen uns flocs molt petits de neu, i es diu que com deia el pare també difunt, avui fa fred de neu i quallarà. Llavors es posarà les botes de neu i agafarà el gos i tant si vol com no vol aniran a jugar amb la neu: per descomptat estrenarà la seva gorra amb orelles de gat, el va comprar com jugant. Els seus fills diran una altra raresa de la mare i riuran, segur que riuran.