Cercador
Amb els braços estesos
Un relat de: Atlantis- Compartir:
XXI
Lliures cavalls, a l’alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen
la primavera.
Salvador Espriu
Amb els braços estesos.
-com en càmera lenta-
faràs la última dansa
damunt la sorra.
Lliscaran pels rials
llàgrimes amb sal i aigua.
Pel camí de Sinera
sonaran càntics.
Després, un nou silenci
obrirà les comportes
d’un vessament de plors
que purifiquin.
Pluja d’abril
Pluja de maig
Pluja de juny.
Primavera mullada.
Comentaris
-
Cavalls de bellesa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-09-2013 | Valoració: 10
Ostres, quin poemàs Atlantis! Una sensació de benestar interior, de benestar literari, de benestar poètic... Una meravella de natura, aigua salada i aigua de pluja de primavera. I és que allà on hi ha aigua hi ha vida. Una abraçada.
aleix
-
Paraules màgiques![Ofensiu]Bonhomia | 25-08-2013 | Valoració: 10
Un cant profund a la Mare Terra? Poesia fecundíssima. En fi, genial.
Sergi
l´Autor
163 Relats
1396 Comentaris
101276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
