ALLIBERA'T

Esclafem el terra tremolós que dubta de la seva pròpia fermesa cada cop que amb contundència el trepitgem, i escup pols vermella amb la intenció de fer lloc a les empremtes dels nostres peus nus abduïts, que dansen al ritme embogit marcat pels tambors de la nit.
I la flama encerclada pel deliri dels cossos deixats anar en la cadència de la llibertat, il·lumina el cel enfosquit, i es balanceja, i insinua llengües tòrrides, d’amenaces d’escapatòria ferotge, encomanada pel frenesí on es troba empresonada.
Mentrestant, els cossos suats dansen excitats: sacsegen la cintura, enlairen els braços, mouen les cames... I els acompanyen uns sons greus, guturals nascuts de les profunditats d’una gola on s’hi amaga l’ànima engarjolada, per màscares d’una vida massa teatralitzada.
I la percussió dels tambors ens ressona a les orelles, i inunda els nostres pensaments, que s’alliberen de les autocensures imposades, per emergir la llibertat que giravolta agafada de la mà de la nostra personalitat desfermada.
Malgrat tot, en mirar les caretes dels músics hi veiem atrapats els papers de les nostres vides, que per la màgia del moment romanen segrestats sota imatges de màscares sibil·lines, i ens concedeixen el plaer d’oblidar-los temporalment, per llavors, alliberar la mirada cap els elements que ens envolten, i dansar, i cantar, amb el cos embogit per l’essència de vida.