Algun dia la coneixeré

Un relat de: Bonhomia
ALGUN DIA LA CONEIXERÉ

Sento el fulgor de la meva balena estimada del Pacífic, amb onades cruixents i la mar alterada d'esquitxos d'ella que fan del meu cervell un anar i venir deleitós que m'envia el cetaci. El meu cap és allí, i perdo els estreps com si es tractés de dosis de morfina que em fan flotar sense haver de prendre'n.

L'habitacle on sóc és a Sabadell, una ciutat de textils, filats i roba de treballadors com jo que cerquem una vida millor, ara als anys cinquanta.

Visc sol i treballo dotze hores, però sempre tinc la meva companya al cap, onejant, com un apaivagador del so de la màquina de filar on sóc cada dia menys el diumenge, dotze hores diàries.

També m'allunyo del món fabril des que vaig tenir la oportunitat de llegir Moby Dick i se'm va presentar la meva amiga que m'estima des de llavors, als meus disset anys, quan passava molta gana i només tenia a casa farina i llet. Per sort els horts dels afores de la ciutat ens proveeixen, als obrers que som ara, una quantitat gran i majoritària, els quals ens enviem ànims. Hi ha molts obrers que han adquirit aquest lligam amb animals i els seus missatges naturals ens arriben pel magnetisme de la mar, la terra o bé l'aire.

Som, així, feliços treballant i ens anem explicant les nostres aventures amb els sorolls de les màquines, i així ens entenem, doncs no ens deixen parlar, els amos.

Avui és diumenge i he decidit escapar, vull anar a Mèxic, per a mantenir els meus pares, encara que em costi la vida. Si em tiren daltabaix del vaixell, sé que la mar em durà a bon port, doncs és l'àngel de la guarda del meu cos, ànima i esperit marítims.

Quan arribi a Mèxic trucaré als meus pares i la balena m'emetrà ones que em duran a treballar on sigui, com més cap a l'oest millor.

Heu tingut mai com a amiga una balena? És possible tenir-la, i necessària si es vol viure sense pensar massa en aquest món mig desfet per tanta guerra inútil. Diuen per la ràdio que vençerem la Segona Guerra Mundial. Em diu la balena que serà així.

Comentaris

  • La balena lila i ara més balena...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-02-2016

    http://crearteterapia.blogspot.com.es/2013/04/la-tribu-de-los-senoi-malasia.html

    (enllaç sobre els senoi: per a llegir amb calma i ganes, és clar).

    https://www.youtube.com/watch?v=Va9vI8Sxneg (la veu del paio...a no tenir massa en compte, queda robotiqueta).

    I sobre els colors:

    – Azul = Es el color del cielo, de los sentimientos y pensamientos religiosos, de la inocencia. Es el color de la devoción. – Verde = Color de la naturaleza, la fertilidad, la simpatía y la adaptabilidad. Es el color de la sensación y la percepción. – Amarillo = Color del Sol, del oro, la generosidad y la luz. Es el color del intelecto. – Rojo = Color de la guerra, de la sangre, del fuego y la pasión. Es el color del sentimiento. – Violeta = Color del recuerdo, la nostalgia y el límite con el más allá. Es el color de la devoción (azul) y el sentimiento (rojo). – Gris = Color del abatimiento, la inercia, la indiferencia y las cenizas. Es el color neutro. – Anaranjado = Color del orgullo y la ambición. Es el color del intelecto (amarillo) y la pasión (rojo). – Rosa = Color de la carne, la sensualidad y los afectos. Es el color del límite y renacimiento (blanco) y la pasión (rojo). – Oro = Simboliza el aspecto místico del sol. – Plata = Simboliza el aspecto místico de la luna. – Blanco = Simboliza el límite y el renacimiento.

    Em trobo que segueixes amb la balena. Fa d'element important en un relat ambientat en un espai i època, però la balena va més enllà: és un ser intuïtiu i que acompanya (acull, protegeix?). És un símbol: amor, llibertat, ...

    Jo tindria por de preguntar a cap balena com acabarà l'època en què estem vinculats, el món d'ara...ella no mentiria.

    Mena

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-02-2016 | Valoració: 10

    M'agrada molt
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.