AL CALIU DEL FOC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
No sé bé be perquè avui he pensat en ell, era un amic de joventut del meu avi. El va retrobar al cap ´de dos o tres anys que havia mort la meva àvia. Es deia Francesc era vidu i vivia de no feia gaire, a un poble proper, a casa d’un nebot, ja que ell i la seva muller no havien tingut fills.

El meu avi l´apreciava  , segurament li devia recordar els temps de joventut. Solia venir alguns diumenges a dinar, venia amb el meu pare que solia anar al poble veí a mercat i dinava i cap al vespre venia el seu nebot i el retornava a casa. Inclús jo algun diumenge també l´havia acompanyat.

Era una persona senzilla havia treballat tota la seva vida en una Colònia Tèxtil i sabia anècdotes i xafarderies, jo que sempre he sigut una mica tafanera o potser m´ha agradat escoltar la gent gran li tenia molta estima, fins que un dia sobtadament va morir, aquell dia en assabentar-se el meu avi va plorar i es va lamentar de la seva pèrdua.

Llavors a l´hora de dinar em va comentar uns fets que jo ignorava.

-En Francesc es volia casar amb la teva àvia, però ella em va preferir a mi. El dia abans del casament encara li va tornar a demanar.

-Maria si et cases amb mi tindràs pa per tota la vida, soc Contramestre i sembla que em volen fer encarregat-

-La iaia Maria saps què vi va respondre. Doncs , Francesc qui tingui més pa que faci més sopes.

Jo vaig riure i em vaig imaginar la iaia dient això, sempre en tenia una per dir.

Llavors avi, no et feia res veure al Francesc.?

-No nena no, si la teva àvia es va casar amb mi. I saps em va dir , un dia em va dir que tu tenies una certa semblança, que tenies els mateixos ulls clars.

-I tu que li vas dir , ja que li vaig dir- Francesc és el que no veus ,en el que se li  assemble. Però saps nena em sap greu la seva mort, i va agafar una mandarina i com a vegades feia se la va menjar, va guardar les pellofes i les va llençar al caliu del foc.Eren dies abans de Nadal recordo, i la llar la teníem encesa.

Comentaris

  • Bona vesprada, Montserrat:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-11-2021


    Hola, Montserrat, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on em dius que és "molt bonic", en el meu poema "Així jo t'adore".
    Salutacions i una abraçada...

  • Preparant sopes a prop del foc. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-11-2021 | Valoració: 10

    Una història molt bonica i molt tendre. Al caliu del foc es fan les coses millor. Així és, perquè estar en família és molt acollidor.
    M'ha agradat com ho redactes, Montserrat.
    Tinc un nou poema. T'ho recomane, quan pugues. Gràcies.
    Saluts

  • El pa i les sopes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-11-2021

    Les colònies tèxtils devien ser un món tancat i una mica asfixiant. Segur que donen per a moltes històries que la teva curiositat haurà anat recollint.
    Trobo que el relat és senzill i casolà, com ho són molts dels teus, i al mateix temps molt bonic.
    També és molt bona la dita de l'àvia per a rebutjar el Francesc. No l'havia sentit dir mai. D'una persona molt rica he sentit dir: "doncs que sopi dues vegades"; la teva frase del pa i les sopes està molt bé.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

423 Relats

1424 Comentaris

274778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.