Això fa pudor

Sobta comprovar com darrerament, en els anuncis de televisió, sovinteja la publicitat de medicaments per eliminar els gasos. Els anunciants ens mostren en els seus espots a dones modernes, enfeinades, actives, totalment integrades en la societat en la que vivim, afectades per aquestes molèsties. No sé si ha alguna intenció subliminar en el fet de que només siguin dones les que sentin aquestes inflors, incòmodes certament i que poden desembocar, si l'esfínter no controla bé, en un alliberament sorollós i no desitjat de tota la rosa dels vents. O pot ésser la delicadesa femenina contribueix a alleugerir l'habitual incomoditat que apareix quan es parla d'aquests temes. En tot cas, en els anuncis també apareixen homes que no semblen afectats pels símptomes d'aquesta síndrome.

I dic síndrome perquè, posats a especular, aquesta podria ésser la punta de l'iceberg d'un problema més general que afecta a l'alimentació i als nostres costums, que estan patint un canvi accelerat en els darrers anys. Efectivament, la dona que, últimament, ha assumit llocs de responsabilitat en les empreses del país, ha adaptat la seva alimentació a l'horari laboral i s'ha trobat amb un munt d'inconvenients: Menjars molt energètics però sense fibra, begudes amb gas, àpats a peu dret i amb presses... Totes aquestes circumstàncies condueixen a una excessiva acumulació de gasos a l'estómac, alenteixen el trànsit intestinal i provoquen unes molèsties que en determinades circumstàncies, poden desembocar en situacions molt desagradables si l'aire comprimit busca el seu natural canal d'expressió.

En aquests feixucs i espinosos temes, els homes, que estem ja avesats a tantes batalles, podríem donar algun consell a les atribolades dones que experimenten en la seva pròpia carn les incomoditats d'aquest suplici, nou per a elles. Posem per cas que s'assisteix a una reunió important: Pressupostos, balanços, estratègies, vies d'actuació, etc. En situacions com aquesta, una expansió, conseqüència directa de l'alta inflació seria vista amb perplexitat (paraula de moda) a menys que parléssim de termes econòmics El que cal fer en aquests casos és provocar un curt però simultani atac de tos, seguit d'una ràpida i compulsiva agitació de l'aire circumdant amb els papers per a prendre notes. L'excusa seria la presència d'una mosca poc comprensiva amb la importància de la reunió. D'aquesta manera s'aconseguiria cridar l'atenció però per altres motius. Molt millor que sentir tot el pes de mirades interrogants preguntant-se si allò que han sentit és el que es pensen o el resultat d'un moviment brusc d'alguna cadira. Tot plegat, mentre la cara de la responsable assoleix en pocs moments tota la esplendidesa del color d'una tomata madura.