Ainat

D’ençà el dia que et vaig conèixer et vas escolar al jardí de les muses. I les arrels que has fermat cor endins em regalen el fruit de les lletres El teu nom em transporta a les cendres de la memòria que reneixen com l’ocell de foc sagrat. La teva pell de porcellana vagareja cap a les imatges de caliu i el blau encès dels teus ulls dibuixa la immensitat de l’oceà des d’un penya-segat.
I avui et tinc a tocar, fins i tot les nostres pells es besen en algun punt àlgid d’un cim imaginari, on els núvols amaguen els desigs. Tot per somiar.