Aeròbic

Un relat de: Cinta

Contenta de mi mateixa per la decisió de no envellir mai i d'apuntar-me a tot allò que permeti seguir i conèixer les noves tendències , he entrat a la magnífica sala on tindrà lloc la meva primera classe de funkystepsaeròbichiphop. No sabria com definir la sensació que he tingut en el moment en què, extasiada per l'entranyable sensació de trepitjar un terra de parquet, he pogut veure el que queda del meu cos, reflectit en els enormes miralls que folren totes les parets i racons de la sala. En una demostració de bona memòria i millor vista, he jugat a "las 112 diferencias" entre les fotografies que hi havia a la botiga on he comprat la roba i les imatges que de mi mateixa m'arribaven en 3D des de qualsevol punt a l'abast de la meva mirada. Si al menys m'hagués depilat les aixelles i algunes zones que ombregen la meva cara, potser em podria treure del cap la imatge de Baloo asfixiat dins unes malles de la talla de Mowgli o de Demis Roussos fent una desfilada per escollir l'uniforme de l'equip olímpic de gimnàstica rítmica. Paralitzada per la impressió he estat incapaç de moure'm o de queixar-me quan la música, a tot volum, ha començat a martellejar els meus timpans, neurones, idees i records i els escamarlans que havia menjat per dinar demanaven, insistentment, una mica de clemència. Aleshores m'he vist dins un remolí d'escalfadors, tops, bodys i trossets minúsculs de lycra de tots colors i, en una demostració de concentració he aconseguit bufetejar a les companyes de la dreta quan tothom anava cap a l'esquerra i a les de l'esquerra quan calia anar cap a la dreta, m'he desplomat sobre les bambes de la monitora quan tothom s'aixecava fent un saltironet, i, després de pujar i baixar vint-i-sis vegades d'un caixonet de plàstic picant de mans quan calia alçar els braços i obrint les cames sempre que calia tancar-les, me n'he adonat de la meva incapacitat per moure alhora dues parts diferents del meu cos seguint el ritme d'una música. Els crits de la monitora em començaven a perforar el cervell, el mallot (potser un pèl just) se m'estava clavant a l'ànima, les sabates noves m'estaven torturant tots els dits del peu, els meus pulmons feien una manifestació per poder cobrar les hores extres i esperava, angoixada, el moment de poder anar cap a la dutxa i acabar amb aquella tortura.
Ara no sé si em quedarà energia per explicar quatre mentides a les amigues i poder-les convèncer que he passat una estona meravellosa i que no tenien raó quan deien que no havia tingut una bona idea.

Comentaris

  • Diver[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 28-07-2004

    MOlt. M'encanta allò de les cent diferències. Sí, sí, m'ha agradat força. Et compraria un llibre

  • Realment esperpèntic i graciós![Ofensiu]
    Mariona | 17-06-2004 | Valoració: 10

    Divertit com tots! Amb el teu propi estil tan carecterístic. M'ho passo molt bé llegint-te'ls!
    Mariona