Cercador
ADORNAMENTS EXPLICATS XXIII. - MENTRE L'ARTISTA DESAPAREIX
Un relat de: BonhomiaMENTRE L'ARTISTA DESAPAREIX
L'artista atrinxerat
al Triangle de les Bermudes
és fos, és en va.
La seva silueta es fon
en un ambient prodigiosament decadent;
mentrestant,
els humans se'l miren.
Doncs és el segle
que dóna la fi
a la gent pertorbada,
els humans.
L'artista sempre reneix,
no cal escriure un llibre.
La ingenuïtat és humana,
l'artista, ara,
conté la raó que no conté
la mediació política,
humana.
Relacionant cossos i figures,
aquests i aquestes guaiten
com es desfà l'artista,
ja quasi desaparegut,
humans a les palpentes,
doncs qui desapareixen són ells,
dins les mans genialment mentideres,
de l'artista dissimulat.
Truc de trucs,
per a ràbia dels humans,
els fracassats.
EXPLICACIÓ
Aquí, l'artista dissimulat no és ningú.
Quan apareix l'artista de debò,
comprèn el que sent la humanitat.
Quan l'artista perviu en la foscor,
els humans queden alliberats.
Jo,
com a artista nat,
sento aquesta fervoror.
L'artista atrinxerat
al Triangle de les Bermudes
és fos, és en va.
La seva silueta es fon
en un ambient prodigiosament decadent;
mentrestant,
els humans se'l miren.
Doncs és el segle
que dóna la fi
a la gent pertorbada,
els humans.
L'artista sempre reneix,
no cal escriure un llibre.
La ingenuïtat és humana,
l'artista, ara,
conté la raó que no conté
la mediació política,
humana.
Relacionant cossos i figures,
aquests i aquestes guaiten
com es desfà l'artista,
ja quasi desaparegut,
humans a les palpentes,
doncs qui desapareixen són ells,
dins les mans genialment mentideres,
de l'artista dissimulat.
Truc de trucs,
per a ràbia dels humans,
els fracassats.
EXPLICACIÓ
Aquí, l'artista dissimulat no és ningú.
Quan apareix l'artista de debò,
comprèn el que sent la humanitat.
Quan l'artista perviu en la foscor,
els humans queden alliberats.
Jo,
com a artista nat,
sento aquesta fervoror.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA