Adormida

I un cop adormida, la teva pell va perdre aquella brillantor, si dona, sovint em deies que els estels ballaven al teu llit, repartint espurnes de felicitat. Ara estàs adormida, però em queda aquesta encantadora historia, la que sempre li explico a la Helena abans que marxi al món dels somnis , la teva veu tendre ja no es fa escoltar, la tendresa de les teves passes només criden als records, la teva olor, les teves lletres, tu, mai dormiran. La teva absència es fa dura, però les imatges que em venen al cap quant et recordo... com diu en Serrat ‘'Son aquellas pequeñas cosas'' que em fan tornar a viure. Els teus somriures... increïbles , encara penso si alguna altre persona podrà arribar a ser tan especial com ho ets tu.
El vent es vestia de les teves rialles i somriures, la vida es feia fàcil i encantadora, els somnis llavors tenien un altre significat, ara reprimim les llàgrimes per somriures i abraçades, estàs adormida, perquè no tornes a venir aquesta nit a explicar-me les teves aventures per Itaca ?
Ara la Helena s'adorm i no entén la teva absència, d'una cosa en podràs estàs segura, es fa gran i els somnis cauen per la seva dolça cara al recordar-te, com s'assembla a tu, en el seu somrís sempre apareixes tu, dorms i el temps pentina els carrers de melangia, però en les nostres vides destrossades són fortes, i et criden que sigues feliç somiant.

Bon viatge a ITACA