Adéu, fins mai

Un relat de: Sergi Elias Bandres
La meva por no és la seva passió,
la seva passió és cruel i no mereix cançó.
La cançó del meu cor ja no balla
per la injustícia del glaç que dins meu balla.

La meva sang corre pels carrers,
en un joc brut de follies indomables.
La sang que vesso cau en terra d'oblit,
la sang que vesso és el seu tronc fingit.

No existeix,
és malícia i injustícia,
és tronc de saliva,
que no sé perquè deriva.

Ni sé de cap font,
ni sé de cap muntanya,
que m'hagin donat confiança,
en la meva inborrable
maltraginada.

Sóc por i només por,
d'això estic fet i a això em dirigeixen,
les ombres malignes d'aquest malson
que no vull viure i vull ser mort.

Sóc un nen en un desert,
sense esperança, perdent-me,
en un caos tan incert,
com el terrible del fatigós meu estigma.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

642 Relats

1829 Comentaris

483859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi