Cercador
Adagi d'hivern
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Blanc era tot
talment el cor gastat i encara pur
d’una donzella.
Els nens jugaven fent boles de neu.
Jo tenia
les galtes ben vermelles
així com l’esperança en el somriure
per si el pare arribava.
Davant
una explanada verge
amb tota la certesa del camí
de les meves darreres trepitjades.
Comentaris
-
Imatge fotogràfica.[Ofensiu]Annalls | 14-08-2013
Me sentit dins l'acció del poema, fins i tot crec que he notat la fredor a les galtes al temps que enrojient... No es fàcil fer veure amb tanta claredat el que diem!!
Ara tinc una qüestió... com es que el cor pur d'una donzella alhora esta gastat?
Anna -
L'esperança en el somriure[Ofensiu]Illadestany | 18-10-2012 | Valoració: 10
El primer amor, després de la mare, és sempre el pare, i més per a una nena, com suposo que és el cas (o no?), i constitueix l'autèntic model de tota relació afectiva futura . Si aquest pare ha estat tendre i respectuós, alhora que ferm quan cal, es pot albirar potser, al davant, aquesta explanada verge ben blanca, i tota la certesa del camí futur, després del dolç trepig d'aquest primer amor.
Molt bell,Atlantis, et seguiré.
Illadestany
l´Autor
163 Relats
1394 Comentaris
101082 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
